![\"\"](\"https:\/\/lamanere.fr\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/version-ca-150x101.jpg\")
<\/a><\/h1>\nVersion Fran\u00e7aise<\/a><\/h1>\n![\"\"](\"https:\/\/lamanere.fr\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/version-fr-150x107.jpg\")
<\/a><\/h1>\nEnglish Version<\/a><\/h1>\n![\"\"](\"https:\/\/lamanere.fr\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/version-en-150x92.jpg\")
<\/a><\/h1>\n <\/p>\n
<\/a>SUMARI<\/h1>\n\n1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n2- Les Mines<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n3- Ajuntament-Escola- Correus<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n5- La Uni\u00f3<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n6- El Centro<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n7- El Pont de pedra \u2013 L\u2019Aiguat<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n8- Els Molins<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n9- El Pla\u00e7ot<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n9bis- La Retirada<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n10- L\u2019Eixida<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n11- L\u2019Era de la Jove et i el Presbiteri<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n12- La Font de Dalt<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n13- Fabrica Coste<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n14- Hospital dels Pobres<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n15- L\u2019Esgl\u00e9sia<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n16- La Pla\u00e7a Major \u201cGrand\u2019Place\u201d<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/a>1. LA MENERA, EL POBLE SITUAT A L\u2019EXTREM SUD DE L\u2019ESTAT FRANC\u00c8S<\/h2>\nBenvinguts a La Menera, petit municipi de la Catalunya del Nord (Pirineus Orientals), a l\u2019Alt Vallespir, envoltat i protegit per una natura verda i generosa.
\nEl nostre poble, situat a l\u2019extrem Sud de la Fran\u00e7a continental \u00e9s un punt de sortida idoni per poder passejar en un entorn natural \u00fanic i el lloc ideal per gaudir d\u2019un patrimoni ric, hist\u00f2ric
\ni cultural. La balisa situada sobre el terme del municipi, sobre la l\u00ednia de cresta indica la ratlla fronterera amb l\u2019Estat espanyol, en un punt geogr\u00e0fic prec\u00eds que marca la seva particularitat:
\n(latitud 42\u00b0 19\u2019 59\u2019\u2019 N \u2013 longitud 2\u00b0 31\u2019 58 \u2018\u2019 E)<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/a>2. LES MINES<\/h2>\nLes mines han donat nom al poble al segle XIV. El vocable apareix per primera vegada al 1323 i \u00e9s eixit del baix-llat\u00ed \u201cMINERA\u201d, el que significa mineral.
\nLa tradici\u00f3 vol que l\u2019explotaci\u00f3 minera es remunt\u00e9s a temps dels Romans presents a la comarca.
\nLes primeres prospeccions conegudes registrades daten de la fi del segle XIII i de l\u2019inici del segle XIV, com era el cas a tot el Vallespir.
\nL\u2019aparici\u00f3 de la farga amb t\u00e8cnica hidr\u00e0ulica contribueix a l\u2019explotaci\u00f3 de varis jaciments confirmats per un gran nombre d\u2019actes trobats al municipi de La Menera i datats del segle
\nXV.
\nUns quants llocs van ser explotats per alimentar les fargues especialitzades en la fosa del mineral de ferro. Ara b\u00e9, el que ressalta s\u00f3n els jaciments de coure, de plom argent\u00edfer, de
\nzinc, de plata i fins i tot d\u2019or, que s\u00f3n mencionats al municipi de La Menera al segle XIV.
\nAquests jaciments eren objecte d\u2019una intensa prospecci\u00f3 al segle XIX. Estrangers i aut\u00f2ctons creen companyies i associacions per enriquir-se. Aix\u00ed, durant aquest per\u00edode, s\u2019aconsegueix
\nexplotar una dotzena de filons amb m\u00e9s o menys \u00e8xit.
\nL\u2019allunyament, la inadaptaci\u00f3 dels mitjans de transport i la impossibilitat t\u00e8cnica de tractar el mineral in situ aturaren aquestes explotacions.
\nL\u2019explotaci\u00f3 minera sobre el municipi de La Menera s\u2019atura definitivament als anys 1920-1930, deixant una marca indeleble i caracter\u00edstica al poble que en porta encara el nom.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>3. L\u2019AJUNTAMENT- L\u2019ESCOLA-ELS CORREUS<\/h2>\nAquest edifici es va realitzar entre 1910 i 1912 amb l\u2019objectiu d\u2019acollir un Ajuntament, un establiment escolar i els correus, la Posta. L\u2019edifici va ser lliurat el 19 de novembre de 1912.
\nL\u2019AJUNTAMENT, que seu en aquest lloc des de 1994, va ser instal\u00b7lat inicialment a la creaci\u00f3 de la construcci\u00f3, a planta baixa\/ a nivell del pati cobert fins al 1962. L\u2019any 1962 fou despla\u00e7at en un altre edifici municipal a prop de la Pla\u00e7a P\u00fablica, a la cantonada del Carrer de Dalt on es qued\u00e0 fins l\u2019any 1994. El primer batlle elegit de LA MENERA, al 1790, va ser el senyor Sauveur CASSULY.
\nL\u2019ESCOLA. L\u2019estat dels mestres realitzat el 5 Niv\u00f4se de l\u2019Any X (1801) ens informa sobre la instrucci\u00f3 p\u00fablica en el Departament dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord). S\u2019hi menciona que, a La Menera, un tal Philippe CASSULY hi ensenyava la lectura, l\u2019escriptura i l\u2019aritm\u00e8tica a un alumnat de 30 nois. Una estad\u00edstica del 14 de juliol de 1876 revela la pres\u00e8ncia d\u2019una escola de noies al poble i estima que, de la mainada escolaritzada, 41 alumnes s\u00f3n nois i 39 s\u00f3n noies.
\nDes de 1912, l\u2019escola amb les seves classes, el seu ampli pati i el seus patis coberts a planta baixa, queda allotjada en aquest edifici. Durant for\u00e7a temps va comportar dues classes, i m\u00e9s endavant una sola abans del seu tancament al juliol de 1966.
\nLa mainada que ha viscut o viu al poble des d\u2019aleshores va a l\u2019escola del municipi ve\u00ed, Serrallonga.
\nELS CORREUS (LA POSTA)
\nEl 20 d\u2019octubre de 1912 va ser votat un cr\u00e8dit per la construcci\u00f3 dels correus. Aquest edifici va ser inaugurat l\u2019any 1913. Situat a la part Sud de l\u2019edifici, amb l\u2019ajuda d\u2019un recaptador a temps ple, el lloc va ser transformat en recaptaci\u00f3 auxiliar a partir de 1971. El personal auxiliar va ser mantingut fins al 1982.
\nA la planta superior de l\u2019edifici, s\u2019hi trobava l\u2019allotjament de funcions pels mestres i del recaptador de correus. Quan van tancar les dues institucions, el municipi va destinar la locaci\u00f3 d\u2019aquests edificis a privats. L\u2019immoble, polivalent des del seu inici, va acollir tamb\u00e9 mainada en col\u00f2nia de vacances.<\/div>\nAquestes col\u00f2nies gestionades per l\u2019Associaci\u00f3 de Pupil\u00b7les de l\u2019Ensenyament P\u00fablic (APEP) que havia signat un conveni amb el municipi l\u2019any 1962 va acabar l\u2019any 1978. Als anys 1990, les obre realitzades als patis coberts de la planta baixa van permetre la creaci\u00f3 d\u2019una gran sala per acollir-hi reunions o esdeveniments culturals i festius del poble. Des del anys 2000, el municipi ha iniciat obres per crear, en un primer moment un caf\u00e8, i des de l\u2019any 2004, s\u2019hi ha afegit un restaurant. Tots dos ocupen el lloc a tocar de l\u2019Ajuntament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>4. OFICIS I COMER\u00c7OS \u00c0NTICS<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, La Menera tenia una poblaci\u00f3 d\u2019uns 500 habitants.
\nMiners, espardenyers, puntaires, agricultors i ramaders, aquests eren els oficis principals dels homes d\u2019aleshores.
\nEls traginers transportaven la llenya, el carb\u00f3 (fabricat al bosc) i les saques de gra mentre el ferrer esperava poder ferrar les mules tot fabricant eines agr\u00edcoles.
\nPels dies de festa, els lamenerencs anaven a Can Po, cal barber.
\nLes dones eren espardenyeres, brodadores, modistes, llevadores…
\nA m\u00e9s, del mat\u00ed fins a la nit, havien de cuidar la llar, cuinaven l\u2019ollada, treballaven l\u2019hort, cuidaven el bestiar siguin porcs, gallines o conills…per subsistir al dia a dia.
\nTres adrogueries es feien la compet\u00e8ncia: la m\u00e9s antiga, \u201cEl caf\u00e8 de la Uni\u00f3\u201d, de la qual existeix encara la inscripci\u00f3 No3 del carrer Santa Cristina, feia d\u2019adrogueria i de caf\u00e8. Fou
\ncomprada per la fam\u00edlia Orriols.
\nM\u00e9s tard, aquest lloc esdevindria una pensi\u00f3 de fam\u00edlia-hotel i restaurant (gran edifici al costat de l\u2019esgl\u00e9sia).
\nSobre la pla\u00e7a, ca l\u2019Hortensa Coste, s\u2019hi podia trobar productes alimentaris i tamb\u00e9 t\u00e8xtil i merceria.
\nEn front, la tercera adrogueria \u201cLa Botiga\u201d, Ca Margarida Capallera, coneguda per \u201cN\u00e9n\u00e9\u201d, substitu\u00efa el caf\u00e8-restaurant Guisset. \u00c9s la \u00faltima ha haver tancat a finals dels anys 80. En
\naquesta adrogueria hi havia alimentaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 tabac (entre altres el puret Ni\u00f1as venut a la unitat i que uns quants compraven el diumenge), merceria, diari, gas. Tamb\u00e9 era possible
\ncomprar-hi tota mena d\u2019articles inexistent avui en dia: paper Job, pilotes de llana, mantega al detall…
\nHaureu ent\u00e8s que, ca la N\u00e9n\u00e9, s\u2019hi trobava de tot, si no hi era un article, ella passava comanda.
\n\u00c9s la ra\u00f3 per la qual la pla\u00e7a era viva vist que els lemenerencs hi venien a esperar l\u2019autob\u00fas \u201cMassardo\u201d encarregat d\u2019aportar les mercaderies i el correu.
\nUna altra particularitat, N\u00e9n\u00e9 feia ofici de \u201cServei P\u00fablic\u201d. Permetia a la poblaci\u00f3 de telefonar. Era un punt de trobada apreciat per tota la poblaci\u00f3.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>5. LA UNI\u00d3 OBRERA<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, amb l\u2019aparici\u00f3 de la ind\u00fastria de l\u2019espardenya, la consci\u00e8ncia de la classe obrera desperta el m\u00f3n obrer i es creen sindicats corporatistes com va succeir al 1906 a
\nLa Menera. El primer batlle progressista fou elegit l\u2019any 1908.
\nTot i que es pot dir que es pot testimoniar de certes situacions estrafol\u00e0ries, la lluita de classes era una realitat en aquest poblet on m\u00e9s de 200 persones treballaven per l\u2019amo dels Ets. Coste.
\nPropietari de la \u00fanica adrogueria, aquest podia recuperar una part dels salaris donats als obrers a trav\u00e9s del sistema de la \u201cLlibreta\u201d: un carnet on eren anotades totes les compres de
\nles fam\u00edlies i dedu\u00efdes del salari cada quinze dies.
\nEn tornar de la guerra de 1914-1918, els negocis no anaven tan b\u00e9 i al 1929, el director dels Ets. Coste impos\u00e0 una retallada salarial del 20%. Al desembre de 1921, 7 obrers de la f\u00e0brica
\nCoste que es negaven a dependre m\u00e9s temps del seu amo, i acompanyats per un vuit\u00e8 treballador vingut de l\u2019exterior, fundaren la Uni\u00f3 Obrera. Aquesta cooperativa creixeria
\nr\u00e0pidament i sota la impulsi\u00f3 d\u2019Elie Dubic, es pos\u00e0 en marxa la mecanitzaci\u00f3 de la fabricaci\u00f3.
\nLa Uni\u00f3 Obrera tancaria al 1981 amb la jubilaci\u00f3 de l\u2019\u00faltim obrer.
\nDes del final del segle XIX, tots els obrers de La Menera es distingeixen per la creaci\u00f3 d\u2019una m\u00fatua anomanada \u201cLa Fraternelle\u201d.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>6. EL CENTRO<\/h2>\nEl CENTRO era la emanaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Obrera, taller de producci\u00f3 d\u2019espardenyes. Aquesta cooperativa gestionada per ben\u00e8vols unes quantes hores di\u00e0ries i pels caps de setmana va
\niniciar-se l\u2019any 1922.
\nLa taverna allotjava al si del seu celler una dotzena de grosses tines de 230 a 250 litres de Bordeus omplertes de vins de la plana del Rossell\u00f3. Els Lemenerencs s\u2019hi aprovisionaven pel
\nseu consum personal.<\/div>\nEn aquesta sala, s\u2019hi tocava l\u2019acordi\u00f3, el viol\u00ed, el piano a sous. M\u00e9s tard, s\u2019hi instal\u00b7laria un fon\u00f2graf, amb al so del qual els joves podien ballar la polka, la mazurka…i temps despr\u00e9s, les
\njavas, els passo-doble, els tangos i les valses…
\nEl Centro feia ofici de caf\u00e8 local i els homes hi bevien aniseta fresca o un got de vi tot parlant en catal\u00e0.
\nJugaven al TRUC amb cartes catalanes: Espases per simbolitzar l\u2019armada, Bastos pels dirigents, Copes pel calze del Clergat i Oros dels mercaders. Els jugaires es feien entendre de
\nles seves parelles de joc \u00e0 trav\u00e9s de ganyotes i indicacions expressives.
\nAquest lloc amist\u00f3s del nostre poble va caure en declivi i tanc\u00e0 a finals dels anys 1960.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>7. EL PONT DE PEDRA I L\u2019AIGUAT<\/h2>\nAquest pont de pedra se situa damunt del riu Lemenera i porta encara els rastres de l\u2019aiguat.
\nDe fet, del 16 al 18 d\u2019octubre del 1940, unes pluges incessants i violents associades a una tempesta de vent cauen sobre La Menera, tot el Rossell\u00f3, i m\u00e9s particularment sobre el
\nVALLESPIR.
\nEls rius es transformen en torrents i inunden la part baixa del poble. Una casa \u00e9s emportada, altres s\u00f3n inundades, enfangades, recobertes de pedres, de branques arrancades a la
\nmuntanya per efecte d\u2019esllavissades de terra. Els carrers queden esboldregats i l\u2019electricitat queda tallada durant sis mesos.
\nEl poble es retroba a\u00efllat de tot i la carretera departamental queda totalment inaccessible.
\nAmb tots els camps totalment destru\u00efts, la vida di\u00e0ria dels lemenerencs esdev\u00e9 molt dif\u00edcil sobretot en aquest per\u00edode de guerra.
\nLes riuades van provocar danys considerables en tota la comarca del Vallespir per\u00f2 tamb\u00e9 a la Cerdanya i al Principat de Catalunya on van fer un total de 57 morts, la meitat dels quals (27)
\neren habitants dels Banys d\u2019Arles (Am\u00e9lie).<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\nLa BASSA DEL MOLI \u00e9s la bassa d\u2019un moli desaparegut a dia d\u2019avui com sis altres molins implantats en el poble tot al llarg del riu (La Molinera, Gusti del Moli, El Moli Nou, El Moli
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\nAquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
<\/a><\/h1>\nEnglish Version<\/a><\/h1>\n<\/a><\/h1>\n <\/p>\n
<\/a>SUMARI<\/h1>\n\n1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n2- Les Mines<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n3- Ajuntament-Escola- Correus<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n5- La Uni\u00f3<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n6- El Centro<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n7- El Pont de pedra \u2013 L\u2019Aiguat<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n8- Els Molins<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n9- El Pla\u00e7ot<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n9bis- La Retirada<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n10- L\u2019Eixida<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n11- L\u2019Era de la Jove et i el Presbiteri<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n12- La Font de Dalt<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n13- Fabrica Coste<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n14- Hospital dels Pobres<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n15- L\u2019Esgl\u00e9sia<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n16- La Pla\u00e7a Major \u201cGrand\u2019Place\u201d<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/a>1. LA MENERA, EL POBLE SITUAT A L\u2019EXTREM SUD DE L\u2019ESTAT FRANC\u00c8S<\/h2>\nBenvinguts a La Menera, petit municipi de la Catalunya del Nord (Pirineus Orientals), a l\u2019Alt Vallespir, envoltat i protegit per una natura verda i generosa.
\nEl nostre poble, situat a l\u2019extrem Sud de la Fran\u00e7a continental \u00e9s un punt de sortida idoni per poder passejar en un entorn natural \u00fanic i el lloc ideal per gaudir d\u2019un patrimoni ric, hist\u00f2ric
\ni cultural. La balisa situada sobre el terme del municipi, sobre la l\u00ednia de cresta indica la ratlla fronterera amb l\u2019Estat espanyol, en un punt geogr\u00e0fic prec\u00eds que marca la seva particularitat:
\n(latitud 42\u00b0 19\u2019 59\u2019\u2019 N \u2013 longitud 2\u00b0 31\u2019 58 \u2018\u2019 E)<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/a>2. LES MINES<\/h2>\nLes mines han donat nom al poble al segle XIV. El vocable apareix per primera vegada al 1323 i \u00e9s eixit del baix-llat\u00ed \u201cMINERA\u201d, el que significa mineral.
\nLa tradici\u00f3 vol que l\u2019explotaci\u00f3 minera es remunt\u00e9s a temps dels Romans presents a la comarca.
\nLes primeres prospeccions conegudes registrades daten de la fi del segle XIII i de l\u2019inici del segle XIV, com era el cas a tot el Vallespir.
\nL\u2019aparici\u00f3 de la farga amb t\u00e8cnica hidr\u00e0ulica contribueix a l\u2019explotaci\u00f3 de varis jaciments confirmats per un gran nombre d\u2019actes trobats al municipi de La Menera i datats del segle
\nXV.
\nUns quants llocs van ser explotats per alimentar les fargues especialitzades en la fosa del mineral de ferro. Ara b\u00e9, el que ressalta s\u00f3n els jaciments de coure, de plom argent\u00edfer, de
\nzinc, de plata i fins i tot d\u2019or, que s\u00f3n mencionats al municipi de La Menera al segle XIV.
\nAquests jaciments eren objecte d\u2019una intensa prospecci\u00f3 al segle XIX. Estrangers i aut\u00f2ctons creen companyies i associacions per enriquir-se. Aix\u00ed, durant aquest per\u00edode, s\u2019aconsegueix
\nexplotar una dotzena de filons amb m\u00e9s o menys \u00e8xit.
\nL\u2019allunyament, la inadaptaci\u00f3 dels mitjans de transport i la impossibilitat t\u00e8cnica de tractar el mineral in situ aturaren aquestes explotacions.
\nL\u2019explotaci\u00f3 minera sobre el municipi de La Menera s\u2019atura definitivament als anys 1920-1930, deixant una marca indeleble i caracter\u00edstica al poble que en porta encara el nom.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>3. L\u2019AJUNTAMENT- L\u2019ESCOLA-ELS CORREUS<\/h2>\nAquest edifici es va realitzar entre 1910 i 1912 amb l\u2019objectiu d\u2019acollir un Ajuntament, un establiment escolar i els correus, la Posta. L\u2019edifici va ser lliurat el 19 de novembre de 1912.
\nL\u2019AJUNTAMENT, que seu en aquest lloc des de 1994, va ser instal\u00b7lat inicialment a la creaci\u00f3 de la construcci\u00f3, a planta baixa\/ a nivell del pati cobert fins al 1962. L\u2019any 1962 fou despla\u00e7at en un altre edifici municipal a prop de la Pla\u00e7a P\u00fablica, a la cantonada del Carrer de Dalt on es qued\u00e0 fins l\u2019any 1994. El primer batlle elegit de LA MENERA, al 1790, va ser el senyor Sauveur CASSULY.
\nL\u2019ESCOLA. L\u2019estat dels mestres realitzat el 5 Niv\u00f4se de l\u2019Any X (1801) ens informa sobre la instrucci\u00f3 p\u00fablica en el Departament dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord). S\u2019hi menciona que, a La Menera, un tal Philippe CASSULY hi ensenyava la lectura, l\u2019escriptura i l\u2019aritm\u00e8tica a un alumnat de 30 nois. Una estad\u00edstica del 14 de juliol de 1876 revela la pres\u00e8ncia d\u2019una escola de noies al poble i estima que, de la mainada escolaritzada, 41 alumnes s\u00f3n nois i 39 s\u00f3n noies.
\nDes de 1912, l\u2019escola amb les seves classes, el seu ampli pati i el seus patis coberts a planta baixa, queda allotjada en aquest edifici. Durant for\u00e7a temps va comportar dues classes, i m\u00e9s endavant una sola abans del seu tancament al juliol de 1966.
\nLa mainada que ha viscut o viu al poble des d\u2019aleshores va a l\u2019escola del municipi ve\u00ed, Serrallonga.
\nELS CORREUS (LA POSTA)
\nEl 20 d\u2019octubre de 1912 va ser votat un cr\u00e8dit per la construcci\u00f3 dels correus. Aquest edifici va ser inaugurat l\u2019any 1913. Situat a la part Sud de l\u2019edifici, amb l\u2019ajuda d\u2019un recaptador a temps ple, el lloc va ser transformat en recaptaci\u00f3 auxiliar a partir de 1971. El personal auxiliar va ser mantingut fins al 1982.
\nA la planta superior de l\u2019edifici, s\u2019hi trobava l\u2019allotjament de funcions pels mestres i del recaptador de correus. Quan van tancar les dues institucions, el municipi va destinar la locaci\u00f3 d\u2019aquests edificis a privats. L\u2019immoble, polivalent des del seu inici, va acollir tamb\u00e9 mainada en col\u00f2nia de vacances.<\/div>\nAquestes col\u00f2nies gestionades per l\u2019Associaci\u00f3 de Pupil\u00b7les de l\u2019Ensenyament P\u00fablic (APEP) que havia signat un conveni amb el municipi l\u2019any 1962 va acabar l\u2019any 1978. Als anys 1990, les obre realitzades als patis coberts de la planta baixa van permetre la creaci\u00f3 d\u2019una gran sala per acollir-hi reunions o esdeveniments culturals i festius del poble. Des del anys 2000, el municipi ha iniciat obres per crear, en un primer moment un caf\u00e8, i des de l\u2019any 2004, s\u2019hi ha afegit un restaurant. Tots dos ocupen el lloc a tocar de l\u2019Ajuntament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>4. OFICIS I COMER\u00c7OS \u00c0NTICS<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, La Menera tenia una poblaci\u00f3 d\u2019uns 500 habitants.
\nMiners, espardenyers, puntaires, agricultors i ramaders, aquests eren els oficis principals dels homes d\u2019aleshores.
\nEls traginers transportaven la llenya, el carb\u00f3 (fabricat al bosc) i les saques de gra mentre el ferrer esperava poder ferrar les mules tot fabricant eines agr\u00edcoles.
\nPels dies de festa, els lamenerencs anaven a Can Po, cal barber.
\nLes dones eren espardenyeres, brodadores, modistes, llevadores…
\nA m\u00e9s, del mat\u00ed fins a la nit, havien de cuidar la llar, cuinaven l\u2019ollada, treballaven l\u2019hort, cuidaven el bestiar siguin porcs, gallines o conills…per subsistir al dia a dia.
\nTres adrogueries es feien la compet\u00e8ncia: la m\u00e9s antiga, \u201cEl caf\u00e8 de la Uni\u00f3\u201d, de la qual existeix encara la inscripci\u00f3 No3 del carrer Santa Cristina, feia d\u2019adrogueria i de caf\u00e8. Fou
\ncomprada per la fam\u00edlia Orriols.
\nM\u00e9s tard, aquest lloc esdevindria una pensi\u00f3 de fam\u00edlia-hotel i restaurant (gran edifici al costat de l\u2019esgl\u00e9sia).
\nSobre la pla\u00e7a, ca l\u2019Hortensa Coste, s\u2019hi podia trobar productes alimentaris i tamb\u00e9 t\u00e8xtil i merceria.
\nEn front, la tercera adrogueria \u201cLa Botiga\u201d, Ca Margarida Capallera, coneguda per \u201cN\u00e9n\u00e9\u201d, substitu\u00efa el caf\u00e8-restaurant Guisset. \u00c9s la \u00faltima ha haver tancat a finals dels anys 80. En
\naquesta adrogueria hi havia alimentaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 tabac (entre altres el puret Ni\u00f1as venut a la unitat i que uns quants compraven el diumenge), merceria, diari, gas. Tamb\u00e9 era possible
\ncomprar-hi tota mena d\u2019articles inexistent avui en dia: paper Job, pilotes de llana, mantega al detall…
\nHaureu ent\u00e8s que, ca la N\u00e9n\u00e9, s\u2019hi trobava de tot, si no hi era un article, ella passava comanda.
\n\u00c9s la ra\u00f3 per la qual la pla\u00e7a era viva vist que els lemenerencs hi venien a esperar l\u2019autob\u00fas \u201cMassardo\u201d encarregat d\u2019aportar les mercaderies i el correu.
\nUna altra particularitat, N\u00e9n\u00e9 feia ofici de \u201cServei P\u00fablic\u201d. Permetia a la poblaci\u00f3 de telefonar. Era un punt de trobada apreciat per tota la poblaci\u00f3.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>5. LA UNI\u00d3 OBRERA<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, amb l\u2019aparici\u00f3 de la ind\u00fastria de l\u2019espardenya, la consci\u00e8ncia de la classe obrera desperta el m\u00f3n obrer i es creen sindicats corporatistes com va succeir al 1906 a
\nLa Menera. El primer batlle progressista fou elegit l\u2019any 1908.
\nTot i que es pot dir que es pot testimoniar de certes situacions estrafol\u00e0ries, la lluita de classes era una realitat en aquest poblet on m\u00e9s de 200 persones treballaven per l\u2019amo dels Ets. Coste.
\nPropietari de la \u00fanica adrogueria, aquest podia recuperar una part dels salaris donats als obrers a trav\u00e9s del sistema de la \u201cLlibreta\u201d: un carnet on eren anotades totes les compres de
\nles fam\u00edlies i dedu\u00efdes del salari cada quinze dies.
\nEn tornar de la guerra de 1914-1918, els negocis no anaven tan b\u00e9 i al 1929, el director dels Ets. Coste impos\u00e0 una retallada salarial del 20%. Al desembre de 1921, 7 obrers de la f\u00e0brica
\nCoste que es negaven a dependre m\u00e9s temps del seu amo, i acompanyats per un vuit\u00e8 treballador vingut de l\u2019exterior, fundaren la Uni\u00f3 Obrera. Aquesta cooperativa creixeria
\nr\u00e0pidament i sota la impulsi\u00f3 d\u2019Elie Dubic, es pos\u00e0 en marxa la mecanitzaci\u00f3 de la fabricaci\u00f3.
\nLa Uni\u00f3 Obrera tancaria al 1981 amb la jubilaci\u00f3 de l\u2019\u00faltim obrer.
\nDes del final del segle XIX, tots els obrers de La Menera es distingeixen per la creaci\u00f3 d\u2019una m\u00fatua anomanada \u201cLa Fraternelle\u201d.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>6. EL CENTRO<\/h2>\nEl CENTRO era la emanaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Obrera, taller de producci\u00f3 d\u2019espardenyes. Aquesta cooperativa gestionada per ben\u00e8vols unes quantes hores di\u00e0ries i pels caps de setmana va
\niniciar-se l\u2019any 1922.
\nLa taverna allotjava al si del seu celler una dotzena de grosses tines de 230 a 250 litres de Bordeus omplertes de vins de la plana del Rossell\u00f3. Els Lemenerencs s\u2019hi aprovisionaven pel
\nseu consum personal.<\/div>\nEn aquesta sala, s\u2019hi tocava l\u2019acordi\u00f3, el viol\u00ed, el piano a sous. M\u00e9s tard, s\u2019hi instal\u00b7laria un fon\u00f2graf, amb al so del qual els joves podien ballar la polka, la mazurka…i temps despr\u00e9s, les
\njavas, els passo-doble, els tangos i les valses…
\nEl Centro feia ofici de caf\u00e8 local i els homes hi bevien aniseta fresca o un got de vi tot parlant en catal\u00e0.
\nJugaven al TRUC amb cartes catalanes: Espases per simbolitzar l\u2019armada, Bastos pels dirigents, Copes pel calze del Clergat i Oros dels mercaders. Els jugaires es feien entendre de
\nles seves parelles de joc \u00e0 trav\u00e9s de ganyotes i indicacions expressives.
\nAquest lloc amist\u00f3s del nostre poble va caure en declivi i tanc\u00e0 a finals dels anys 1960.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>7. EL PONT DE PEDRA I L\u2019AIGUAT<\/h2>\nAquest pont de pedra se situa damunt del riu Lemenera i porta encara els rastres de l\u2019aiguat.
\nDe fet, del 16 al 18 d\u2019octubre del 1940, unes pluges incessants i violents associades a una tempesta de vent cauen sobre La Menera, tot el Rossell\u00f3, i m\u00e9s particularment sobre el
\nVALLESPIR.
\nEls rius es transformen en torrents i inunden la part baixa del poble. Una casa \u00e9s emportada, altres s\u00f3n inundades, enfangades, recobertes de pedres, de branques arrancades a la
\nmuntanya per efecte d\u2019esllavissades de terra. Els carrers queden esboldregats i l\u2019electricitat queda tallada durant sis mesos.
\nEl poble es retroba a\u00efllat de tot i la carretera departamental queda totalment inaccessible.
\nAmb tots els camps totalment destru\u00efts, la vida di\u00e0ria dels lemenerencs esdev\u00e9 molt dif\u00edcil sobretot en aquest per\u00edode de guerra.
\nLes riuades van provocar danys considerables en tota la comarca del Vallespir per\u00f2 tamb\u00e9 a la Cerdanya i al Principat de Catalunya on van fer un total de 57 morts, la meitat dels quals (27)
\neren habitants dels Banys d\u2019Arles (Am\u00e9lie).<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\nLa BASSA DEL MOLI \u00e9s la bassa d\u2019un moli desaparegut a dia d\u2019avui com sis altres molins implantats en el poble tot al llarg del riu (La Molinera, Gusti del Moli, El Moli Nou, El Moli
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\nAquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
<\/a><\/h1>\n <\/p>\n
<\/a>SUMARI<\/h1>\n\n1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n2- Les Mines<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n3- Ajuntament-Escola- Correus<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n5- La Uni\u00f3<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n6- El Centro<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n7- El Pont de pedra \u2013 L\u2019Aiguat<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n8- Els Molins<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n9- El Pla\u00e7ot<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n9bis- La Retirada<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n10- L\u2019Eixida<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n11- L\u2019Era de la Jove et i el Presbiteri<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n12- La Font de Dalt<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n13- Fabrica Coste<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n14- Hospital dels Pobres<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n15- L\u2019Esgl\u00e9sia<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n16- La Pla\u00e7a Major \u201cGrand\u2019Place\u201d<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/a>1. LA MENERA, EL POBLE SITUAT A L\u2019EXTREM SUD DE L\u2019ESTAT FRANC\u00c8S<\/h2>\nBenvinguts a La Menera, petit municipi de la Catalunya del Nord (Pirineus Orientals), a l\u2019Alt Vallespir, envoltat i protegit per una natura verda i generosa.
\nEl nostre poble, situat a l\u2019extrem Sud de la Fran\u00e7a continental \u00e9s un punt de sortida idoni per poder passejar en un entorn natural \u00fanic i el lloc ideal per gaudir d\u2019un patrimoni ric, hist\u00f2ric
\ni cultural. La balisa situada sobre el terme del municipi, sobre la l\u00ednia de cresta indica la ratlla fronterera amb l\u2019Estat espanyol, en un punt geogr\u00e0fic prec\u00eds que marca la seva particularitat:
\n(latitud 42\u00b0 19\u2019 59\u2019\u2019 N \u2013 longitud 2\u00b0 31\u2019 58 \u2018\u2019 E)<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/a>2. LES MINES<\/h2>\nLes mines han donat nom al poble al segle XIV. El vocable apareix per primera vegada al 1323 i \u00e9s eixit del baix-llat\u00ed \u201cMINERA\u201d, el que significa mineral.
\nLa tradici\u00f3 vol que l\u2019explotaci\u00f3 minera es remunt\u00e9s a temps dels Romans presents a la comarca.
\nLes primeres prospeccions conegudes registrades daten de la fi del segle XIII i de l\u2019inici del segle XIV, com era el cas a tot el Vallespir.
\nL\u2019aparici\u00f3 de la farga amb t\u00e8cnica hidr\u00e0ulica contribueix a l\u2019explotaci\u00f3 de varis jaciments confirmats per un gran nombre d\u2019actes trobats al municipi de La Menera i datats del segle
\nXV.
\nUns quants llocs van ser explotats per alimentar les fargues especialitzades en la fosa del mineral de ferro. Ara b\u00e9, el que ressalta s\u00f3n els jaciments de coure, de plom argent\u00edfer, de
\nzinc, de plata i fins i tot d\u2019or, que s\u00f3n mencionats al municipi de La Menera al segle XIV.
\nAquests jaciments eren objecte d\u2019una intensa prospecci\u00f3 al segle XIX. Estrangers i aut\u00f2ctons creen companyies i associacions per enriquir-se. Aix\u00ed, durant aquest per\u00edode, s\u2019aconsegueix
\nexplotar una dotzena de filons amb m\u00e9s o menys \u00e8xit.
\nL\u2019allunyament, la inadaptaci\u00f3 dels mitjans de transport i la impossibilitat t\u00e8cnica de tractar el mineral in situ aturaren aquestes explotacions.
\nL\u2019explotaci\u00f3 minera sobre el municipi de La Menera s\u2019atura definitivament als anys 1920-1930, deixant una marca indeleble i caracter\u00edstica al poble que en porta encara el nom.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>3. L\u2019AJUNTAMENT- L\u2019ESCOLA-ELS CORREUS<\/h2>\nAquest edifici es va realitzar entre 1910 i 1912 amb l\u2019objectiu d\u2019acollir un Ajuntament, un establiment escolar i els correus, la Posta. L\u2019edifici va ser lliurat el 19 de novembre de 1912.
\nL\u2019AJUNTAMENT, que seu en aquest lloc des de 1994, va ser instal\u00b7lat inicialment a la creaci\u00f3 de la construcci\u00f3, a planta baixa\/ a nivell del pati cobert fins al 1962. L\u2019any 1962 fou despla\u00e7at en un altre edifici municipal a prop de la Pla\u00e7a P\u00fablica, a la cantonada del Carrer de Dalt on es qued\u00e0 fins l\u2019any 1994. El primer batlle elegit de LA MENERA, al 1790, va ser el senyor Sauveur CASSULY.
\nL\u2019ESCOLA. L\u2019estat dels mestres realitzat el 5 Niv\u00f4se de l\u2019Any X (1801) ens informa sobre la instrucci\u00f3 p\u00fablica en el Departament dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord). S\u2019hi menciona que, a La Menera, un tal Philippe CASSULY hi ensenyava la lectura, l\u2019escriptura i l\u2019aritm\u00e8tica a un alumnat de 30 nois. Una estad\u00edstica del 14 de juliol de 1876 revela la pres\u00e8ncia d\u2019una escola de noies al poble i estima que, de la mainada escolaritzada, 41 alumnes s\u00f3n nois i 39 s\u00f3n noies.
\nDes de 1912, l\u2019escola amb les seves classes, el seu ampli pati i el seus patis coberts a planta baixa, queda allotjada en aquest edifici. Durant for\u00e7a temps va comportar dues classes, i m\u00e9s endavant una sola abans del seu tancament al juliol de 1966.
\nLa mainada que ha viscut o viu al poble des d\u2019aleshores va a l\u2019escola del municipi ve\u00ed, Serrallonga.
\nELS CORREUS (LA POSTA)
\nEl 20 d\u2019octubre de 1912 va ser votat un cr\u00e8dit per la construcci\u00f3 dels correus. Aquest edifici va ser inaugurat l\u2019any 1913. Situat a la part Sud de l\u2019edifici, amb l\u2019ajuda d\u2019un recaptador a temps ple, el lloc va ser transformat en recaptaci\u00f3 auxiliar a partir de 1971. El personal auxiliar va ser mantingut fins al 1982.
\nA la planta superior de l\u2019edifici, s\u2019hi trobava l\u2019allotjament de funcions pels mestres i del recaptador de correus. Quan van tancar les dues institucions, el municipi va destinar la locaci\u00f3 d\u2019aquests edificis a privats. L\u2019immoble, polivalent des del seu inici, va acollir tamb\u00e9 mainada en col\u00f2nia de vacances.<\/div>\nAquestes col\u00f2nies gestionades per l\u2019Associaci\u00f3 de Pupil\u00b7les de l\u2019Ensenyament P\u00fablic (APEP) que havia signat un conveni amb el municipi l\u2019any 1962 va acabar l\u2019any 1978. Als anys 1990, les obre realitzades als patis coberts de la planta baixa van permetre la creaci\u00f3 d\u2019una gran sala per acollir-hi reunions o esdeveniments culturals i festius del poble. Des del anys 2000, el municipi ha iniciat obres per crear, en un primer moment un caf\u00e8, i des de l\u2019any 2004, s\u2019hi ha afegit un restaurant. Tots dos ocupen el lloc a tocar de l\u2019Ajuntament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>4. OFICIS I COMER\u00c7OS \u00c0NTICS<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, La Menera tenia una poblaci\u00f3 d\u2019uns 500 habitants.
\nMiners, espardenyers, puntaires, agricultors i ramaders, aquests eren els oficis principals dels homes d\u2019aleshores.
\nEls traginers transportaven la llenya, el carb\u00f3 (fabricat al bosc) i les saques de gra mentre el ferrer esperava poder ferrar les mules tot fabricant eines agr\u00edcoles.
\nPels dies de festa, els lamenerencs anaven a Can Po, cal barber.
\nLes dones eren espardenyeres, brodadores, modistes, llevadores…
\nA m\u00e9s, del mat\u00ed fins a la nit, havien de cuidar la llar, cuinaven l\u2019ollada, treballaven l\u2019hort, cuidaven el bestiar siguin porcs, gallines o conills…per subsistir al dia a dia.
\nTres adrogueries es feien la compet\u00e8ncia: la m\u00e9s antiga, \u201cEl caf\u00e8 de la Uni\u00f3\u201d, de la qual existeix encara la inscripci\u00f3 No3 del carrer Santa Cristina, feia d\u2019adrogueria i de caf\u00e8. Fou
\ncomprada per la fam\u00edlia Orriols.
\nM\u00e9s tard, aquest lloc esdevindria una pensi\u00f3 de fam\u00edlia-hotel i restaurant (gran edifici al costat de l\u2019esgl\u00e9sia).
\nSobre la pla\u00e7a, ca l\u2019Hortensa Coste, s\u2019hi podia trobar productes alimentaris i tamb\u00e9 t\u00e8xtil i merceria.
\nEn front, la tercera adrogueria \u201cLa Botiga\u201d, Ca Margarida Capallera, coneguda per \u201cN\u00e9n\u00e9\u201d, substitu\u00efa el caf\u00e8-restaurant Guisset. \u00c9s la \u00faltima ha haver tancat a finals dels anys 80. En
\naquesta adrogueria hi havia alimentaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 tabac (entre altres el puret Ni\u00f1as venut a la unitat i que uns quants compraven el diumenge), merceria, diari, gas. Tamb\u00e9 era possible
\ncomprar-hi tota mena d\u2019articles inexistent avui en dia: paper Job, pilotes de llana, mantega al detall…
\nHaureu ent\u00e8s que, ca la N\u00e9n\u00e9, s\u2019hi trobava de tot, si no hi era un article, ella passava comanda.
\n\u00c9s la ra\u00f3 per la qual la pla\u00e7a era viva vist que els lemenerencs hi venien a esperar l\u2019autob\u00fas \u201cMassardo\u201d encarregat d\u2019aportar les mercaderies i el correu.
\nUna altra particularitat, N\u00e9n\u00e9 feia ofici de \u201cServei P\u00fablic\u201d. Permetia a la poblaci\u00f3 de telefonar. Era un punt de trobada apreciat per tota la poblaci\u00f3.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>5. LA UNI\u00d3 OBRERA<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, amb l\u2019aparici\u00f3 de la ind\u00fastria de l\u2019espardenya, la consci\u00e8ncia de la classe obrera desperta el m\u00f3n obrer i es creen sindicats corporatistes com va succeir al 1906 a
\nLa Menera. El primer batlle progressista fou elegit l\u2019any 1908.
\nTot i que es pot dir que es pot testimoniar de certes situacions estrafol\u00e0ries, la lluita de classes era una realitat en aquest poblet on m\u00e9s de 200 persones treballaven per l\u2019amo dels Ets. Coste.
\nPropietari de la \u00fanica adrogueria, aquest podia recuperar una part dels salaris donats als obrers a trav\u00e9s del sistema de la \u201cLlibreta\u201d: un carnet on eren anotades totes les compres de
\nles fam\u00edlies i dedu\u00efdes del salari cada quinze dies.
\nEn tornar de la guerra de 1914-1918, els negocis no anaven tan b\u00e9 i al 1929, el director dels Ets. Coste impos\u00e0 una retallada salarial del 20%. Al desembre de 1921, 7 obrers de la f\u00e0brica
\nCoste que es negaven a dependre m\u00e9s temps del seu amo, i acompanyats per un vuit\u00e8 treballador vingut de l\u2019exterior, fundaren la Uni\u00f3 Obrera. Aquesta cooperativa creixeria
\nr\u00e0pidament i sota la impulsi\u00f3 d\u2019Elie Dubic, es pos\u00e0 en marxa la mecanitzaci\u00f3 de la fabricaci\u00f3.
\nLa Uni\u00f3 Obrera tancaria al 1981 amb la jubilaci\u00f3 de l\u2019\u00faltim obrer.
\nDes del final del segle XIX, tots els obrers de La Menera es distingeixen per la creaci\u00f3 d\u2019una m\u00fatua anomanada \u201cLa Fraternelle\u201d.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>6. EL CENTRO<\/h2>\nEl CENTRO era la emanaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Obrera, taller de producci\u00f3 d\u2019espardenyes. Aquesta cooperativa gestionada per ben\u00e8vols unes quantes hores di\u00e0ries i pels caps de setmana va
\niniciar-se l\u2019any 1922.
\nLa taverna allotjava al si del seu celler una dotzena de grosses tines de 230 a 250 litres de Bordeus omplertes de vins de la plana del Rossell\u00f3. Els Lemenerencs s\u2019hi aprovisionaven pel
\nseu consum personal.<\/div>\nEn aquesta sala, s\u2019hi tocava l\u2019acordi\u00f3, el viol\u00ed, el piano a sous. M\u00e9s tard, s\u2019hi instal\u00b7laria un fon\u00f2graf, amb al so del qual els joves podien ballar la polka, la mazurka…i temps despr\u00e9s, les
\njavas, els passo-doble, els tangos i les valses…
\nEl Centro feia ofici de caf\u00e8 local i els homes hi bevien aniseta fresca o un got de vi tot parlant en catal\u00e0.
\nJugaven al TRUC amb cartes catalanes: Espases per simbolitzar l\u2019armada, Bastos pels dirigents, Copes pel calze del Clergat i Oros dels mercaders. Els jugaires es feien entendre de
\nles seves parelles de joc \u00e0 trav\u00e9s de ganyotes i indicacions expressives.
\nAquest lloc amist\u00f3s del nostre poble va caure en declivi i tanc\u00e0 a finals dels anys 1960.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>7. EL PONT DE PEDRA I L\u2019AIGUAT<\/h2>\nAquest pont de pedra se situa damunt del riu Lemenera i porta encara els rastres de l\u2019aiguat.
\nDe fet, del 16 al 18 d\u2019octubre del 1940, unes pluges incessants i violents associades a una tempesta de vent cauen sobre La Menera, tot el Rossell\u00f3, i m\u00e9s particularment sobre el
\nVALLESPIR.
\nEls rius es transformen en torrents i inunden la part baixa del poble. Una casa \u00e9s emportada, altres s\u00f3n inundades, enfangades, recobertes de pedres, de branques arrancades a la
\nmuntanya per efecte d\u2019esllavissades de terra. Els carrers queden esboldregats i l\u2019electricitat queda tallada durant sis mesos.
\nEl poble es retroba a\u00efllat de tot i la carretera departamental queda totalment inaccessible.
\nAmb tots els camps totalment destru\u00efts, la vida di\u00e0ria dels lemenerencs esdev\u00e9 molt dif\u00edcil sobretot en aquest per\u00edode de guerra.
\nLes riuades van provocar danys considerables en tota la comarca del Vallespir per\u00f2 tamb\u00e9 a la Cerdanya i al Principat de Catalunya on van fer un total de 57 morts, la meitat dels quals (27)
\neren habitants dels Banys d\u2019Arles (Am\u00e9lie).<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\nLa BASSA DEL MOLI \u00e9s la bassa d\u2019un moli desaparegut a dia d\u2019avui com sis altres molins implantats en el poble tot al llarg del riu (La Molinera, Gusti del Moli, El Moli Nou, El Moli
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\nAquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\n
1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
2- Les Mines<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
3- Ajuntament-Escola- Correus<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
5- La Uni\u00f3<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
6- El Centro<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
7- El Pont de pedra \u2013 L\u2019Aiguat<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
8- Els Molins<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
9- El Pla\u00e7ot<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
9bis- La Retirada<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
10- L\u2019Eixida<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
11- L\u2019Era de la Jove et i el Presbiteri<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
12- La Font de Dalt<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
13- Fabrica Coste<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
14- Hospital dels Pobres<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
15- L\u2019Esgl\u00e9sia<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n
16- La Pla\u00e7a Major \u201cGrand\u2019Place\u201d<\/span><\/strong><\/a><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n<\/a>1. LA MENERA, EL POBLE SITUAT A L\u2019EXTREM SUD DE L\u2019ESTAT FRANC\u00c8S<\/h2>\n
<\/a>1. LA MENERA, EL POBLE SITUAT A L\u2019EXTREM SUD DE L\u2019ESTAT FRANC\u00c8S<\/h2>\nBenvinguts a La Menera, petit municipi de la Catalunya del Nord (Pirineus Orientals), a l\u2019Alt Vallespir, envoltat i protegit per una natura verda i generosa.
\nEl nostre poble, situat a l\u2019extrem Sud de la Fran\u00e7a continental \u00e9s un punt de sortida idoni per poder passejar en un entorn natural \u00fanic i el lloc ideal per gaudir d\u2019un patrimoni ric, hist\u00f2ric
\ni cultural. La balisa situada sobre el terme del municipi, sobre la l\u00ednia de cresta indica la ratlla fronterera amb l\u2019Estat espanyol, en un punt geogr\u00e0fic prec\u00eds que marca la seva particularitat:
\n(latitud 42\u00b0 19\u2019 59\u2019\u2019 N \u2013 longitud 2\u00b0 31\u2019 58 \u2018\u2019 E)<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/a>2. LES MINES<\/h2>\nLes mines han donat nom al poble al segle XIV. El vocable apareix per primera vegada al 1323 i \u00e9s eixit del baix-llat\u00ed \u201cMINERA\u201d, el que significa mineral.
\nLa tradici\u00f3 vol que l\u2019explotaci\u00f3 minera es remunt\u00e9s a temps dels Romans presents a la comarca.
\nLes primeres prospeccions conegudes registrades daten de la fi del segle XIII i de l\u2019inici del segle XIV, com era el cas a tot el Vallespir.
\nL\u2019aparici\u00f3 de la farga amb t\u00e8cnica hidr\u00e0ulica contribueix a l\u2019explotaci\u00f3 de varis jaciments confirmats per un gran nombre d\u2019actes trobats al municipi de La Menera i datats del segle
\nXV.
\nUns quants llocs van ser explotats per alimentar les fargues especialitzades en la fosa del mineral de ferro. Ara b\u00e9, el que ressalta s\u00f3n els jaciments de coure, de plom argent\u00edfer, de
\nzinc, de plata i fins i tot d\u2019or, que s\u00f3n mencionats al municipi de La Menera al segle XIV.
\nAquests jaciments eren objecte d\u2019una intensa prospecci\u00f3 al segle XIX. Estrangers i aut\u00f2ctons creen companyies i associacions per enriquir-se. Aix\u00ed, durant aquest per\u00edode, s\u2019aconsegueix
\nexplotar una dotzena de filons amb m\u00e9s o menys \u00e8xit.
\nL\u2019allunyament, la inadaptaci\u00f3 dels mitjans de transport i la impossibilitat t\u00e8cnica de tractar el mineral in situ aturaren aquestes explotacions.
\nL\u2019explotaci\u00f3 minera sobre el municipi de La Menera s\u2019atura definitivament als anys 1920-1930, deixant una marca indeleble i caracter\u00edstica al poble que en porta encara el nom.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>3. L\u2019AJUNTAMENT- L\u2019ESCOLA-ELS CORREUS<\/h2>\nAquest edifici es va realitzar entre 1910 i 1912 amb l\u2019objectiu d\u2019acollir un Ajuntament, un establiment escolar i els correus, la Posta. L\u2019edifici va ser lliurat el 19 de novembre de 1912.
\nL\u2019AJUNTAMENT, que seu en aquest lloc des de 1994, va ser instal\u00b7lat inicialment a la creaci\u00f3 de la construcci\u00f3, a planta baixa\/ a nivell del pati cobert fins al 1962. L\u2019any 1962 fou despla\u00e7at en un altre edifici municipal a prop de la Pla\u00e7a P\u00fablica, a la cantonada del Carrer de Dalt on es qued\u00e0 fins l\u2019any 1994. El primer batlle elegit de LA MENERA, al 1790, va ser el senyor Sauveur CASSULY.
\nL\u2019ESCOLA. L\u2019estat dels mestres realitzat el 5 Niv\u00f4se de l\u2019Any X (1801) ens informa sobre la instrucci\u00f3 p\u00fablica en el Departament dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord). S\u2019hi menciona que, a La Menera, un tal Philippe CASSULY hi ensenyava la lectura, l\u2019escriptura i l\u2019aritm\u00e8tica a un alumnat de 30 nois. Una estad\u00edstica del 14 de juliol de 1876 revela la pres\u00e8ncia d\u2019una escola de noies al poble i estima que, de la mainada escolaritzada, 41 alumnes s\u00f3n nois i 39 s\u00f3n noies.
\nDes de 1912, l\u2019escola amb les seves classes, el seu ampli pati i el seus patis coberts a planta baixa, queda allotjada en aquest edifici. Durant for\u00e7a temps va comportar dues classes, i m\u00e9s endavant una sola abans del seu tancament al juliol de 1966.
\nLa mainada que ha viscut o viu al poble des d\u2019aleshores va a l\u2019escola del municipi ve\u00ed, Serrallonga.
\nELS CORREUS (LA POSTA)
\nEl 20 d\u2019octubre de 1912 va ser votat un cr\u00e8dit per la construcci\u00f3 dels correus. Aquest edifici va ser inaugurat l\u2019any 1913. Situat a la part Sud de l\u2019edifici, amb l\u2019ajuda d\u2019un recaptador a temps ple, el lloc va ser transformat en recaptaci\u00f3 auxiliar a partir de 1971. El personal auxiliar va ser mantingut fins al 1982.
\nA la planta superior de l\u2019edifici, s\u2019hi trobava l\u2019allotjament de funcions pels mestres i del recaptador de correus. Quan van tancar les dues institucions, el municipi va destinar la locaci\u00f3 d\u2019aquests edificis a privats. L\u2019immoble, polivalent des del seu inici, va acollir tamb\u00e9 mainada en col\u00f2nia de vacances.<\/div>\nAquestes col\u00f2nies gestionades per l\u2019Associaci\u00f3 de Pupil\u00b7les de l\u2019Ensenyament P\u00fablic (APEP) que havia signat un conveni amb el municipi l\u2019any 1962 va acabar l\u2019any 1978. Als anys 1990, les obre realitzades als patis coberts de la planta baixa van permetre la creaci\u00f3 d\u2019una gran sala per acollir-hi reunions o esdeveniments culturals i festius del poble. Des del anys 2000, el municipi ha iniciat obres per crear, en un primer moment un caf\u00e8, i des de l\u2019any 2004, s\u2019hi ha afegit un restaurant. Tots dos ocupen el lloc a tocar de l\u2019Ajuntament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>4. OFICIS I COMER\u00c7OS \u00c0NTICS<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, La Menera tenia una poblaci\u00f3 d\u2019uns 500 habitants.
\nMiners, espardenyers, puntaires, agricultors i ramaders, aquests eren els oficis principals dels homes d\u2019aleshores.
\nEls traginers transportaven la llenya, el carb\u00f3 (fabricat al bosc) i les saques de gra mentre el ferrer esperava poder ferrar les mules tot fabricant eines agr\u00edcoles.
\nPels dies de festa, els lamenerencs anaven a Can Po, cal barber.
\nLes dones eren espardenyeres, brodadores, modistes, llevadores…
\nA m\u00e9s, del mat\u00ed fins a la nit, havien de cuidar la llar, cuinaven l\u2019ollada, treballaven l\u2019hort, cuidaven el bestiar siguin porcs, gallines o conills…per subsistir al dia a dia.
\nTres adrogueries es feien la compet\u00e8ncia: la m\u00e9s antiga, \u201cEl caf\u00e8 de la Uni\u00f3\u201d, de la qual existeix encara la inscripci\u00f3 No3 del carrer Santa Cristina, feia d\u2019adrogueria i de caf\u00e8. Fou
\ncomprada per la fam\u00edlia Orriols.
\nM\u00e9s tard, aquest lloc esdevindria una pensi\u00f3 de fam\u00edlia-hotel i restaurant (gran edifici al costat de l\u2019esgl\u00e9sia).
\nSobre la pla\u00e7a, ca l\u2019Hortensa Coste, s\u2019hi podia trobar productes alimentaris i tamb\u00e9 t\u00e8xtil i merceria.
\nEn front, la tercera adrogueria \u201cLa Botiga\u201d, Ca Margarida Capallera, coneguda per \u201cN\u00e9n\u00e9\u201d, substitu\u00efa el caf\u00e8-restaurant Guisset. \u00c9s la \u00faltima ha haver tancat a finals dels anys 80. En
\naquesta adrogueria hi havia alimentaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 tabac (entre altres el puret Ni\u00f1as venut a la unitat i que uns quants compraven el diumenge), merceria, diari, gas. Tamb\u00e9 era possible
\ncomprar-hi tota mena d\u2019articles inexistent avui en dia: paper Job, pilotes de llana, mantega al detall…
\nHaureu ent\u00e8s que, ca la N\u00e9n\u00e9, s\u2019hi trobava de tot, si no hi era un article, ella passava comanda.
\n\u00c9s la ra\u00f3 per la qual la pla\u00e7a era viva vist que els lemenerencs hi venien a esperar l\u2019autob\u00fas \u201cMassardo\u201d encarregat d\u2019aportar les mercaderies i el correu.
\nUna altra particularitat, N\u00e9n\u00e9 feia ofici de \u201cServei P\u00fablic\u201d. Permetia a la poblaci\u00f3 de telefonar. Era un punt de trobada apreciat per tota la poblaci\u00f3.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>5. LA UNI\u00d3 OBRERA<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, amb l\u2019aparici\u00f3 de la ind\u00fastria de l\u2019espardenya, la consci\u00e8ncia de la classe obrera desperta el m\u00f3n obrer i es creen sindicats corporatistes com va succeir al 1906 a
\nLa Menera. El primer batlle progressista fou elegit l\u2019any 1908.
\nTot i que es pot dir que es pot testimoniar de certes situacions estrafol\u00e0ries, la lluita de classes era una realitat en aquest poblet on m\u00e9s de 200 persones treballaven per l\u2019amo dels Ets. Coste.
\nPropietari de la \u00fanica adrogueria, aquest podia recuperar una part dels salaris donats als obrers a trav\u00e9s del sistema de la \u201cLlibreta\u201d: un carnet on eren anotades totes les compres de
\nles fam\u00edlies i dedu\u00efdes del salari cada quinze dies.
\nEn tornar de la guerra de 1914-1918, els negocis no anaven tan b\u00e9 i al 1929, el director dels Ets. Coste impos\u00e0 una retallada salarial del 20%. Al desembre de 1921, 7 obrers de la f\u00e0brica
\nCoste que es negaven a dependre m\u00e9s temps del seu amo, i acompanyats per un vuit\u00e8 treballador vingut de l\u2019exterior, fundaren la Uni\u00f3 Obrera. Aquesta cooperativa creixeria
\nr\u00e0pidament i sota la impulsi\u00f3 d\u2019Elie Dubic, es pos\u00e0 en marxa la mecanitzaci\u00f3 de la fabricaci\u00f3.
\nLa Uni\u00f3 Obrera tancaria al 1981 amb la jubilaci\u00f3 de l\u2019\u00faltim obrer.
\nDes del final del segle XIX, tots els obrers de La Menera es distingeixen per la creaci\u00f3 d\u2019una m\u00fatua anomanada \u201cLa Fraternelle\u201d.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>6. EL CENTRO<\/h2>\nEl CENTRO era la emanaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Obrera, taller de producci\u00f3 d\u2019espardenyes. Aquesta cooperativa gestionada per ben\u00e8vols unes quantes hores di\u00e0ries i pels caps de setmana va
\niniciar-se l\u2019any 1922.
\nLa taverna allotjava al si del seu celler una dotzena de grosses tines de 230 a 250 litres de Bordeus omplertes de vins de la plana del Rossell\u00f3. Els Lemenerencs s\u2019hi aprovisionaven pel
\nseu consum personal.<\/div>\nEn aquesta sala, s\u2019hi tocava l\u2019acordi\u00f3, el viol\u00ed, el piano a sous. M\u00e9s tard, s\u2019hi instal\u00b7laria un fon\u00f2graf, amb al so del qual els joves podien ballar la polka, la mazurka…i temps despr\u00e9s, les
\njavas, els passo-doble, els tangos i les valses…
\nEl Centro feia ofici de caf\u00e8 local i els homes hi bevien aniseta fresca o un got de vi tot parlant en catal\u00e0.
\nJugaven al TRUC amb cartes catalanes: Espases per simbolitzar l\u2019armada, Bastos pels dirigents, Copes pel calze del Clergat i Oros dels mercaders. Els jugaires es feien entendre de
\nles seves parelles de joc \u00e0 trav\u00e9s de ganyotes i indicacions expressives.
\nAquest lloc amist\u00f3s del nostre poble va caure en declivi i tanc\u00e0 a finals dels anys 1960.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>7. EL PONT DE PEDRA I L\u2019AIGUAT<\/h2>\nAquest pont de pedra se situa damunt del riu Lemenera i porta encara els rastres de l\u2019aiguat.
\nDe fet, del 16 al 18 d\u2019octubre del 1940, unes pluges incessants i violents associades a una tempesta de vent cauen sobre La Menera, tot el Rossell\u00f3, i m\u00e9s particularment sobre el
\nVALLESPIR.
\nEls rius es transformen en torrents i inunden la part baixa del poble. Una casa \u00e9s emportada, altres s\u00f3n inundades, enfangades, recobertes de pedres, de branques arrancades a la
\nmuntanya per efecte d\u2019esllavissades de terra. Els carrers queden esboldregats i l\u2019electricitat queda tallada durant sis mesos.
\nEl poble es retroba a\u00efllat de tot i la carretera departamental queda totalment inaccessible.
\nAmb tots els camps totalment destru\u00efts, la vida di\u00e0ria dels lemenerencs esdev\u00e9 molt dif\u00edcil sobretot en aquest per\u00edode de guerra.
\nLes riuades van provocar danys considerables en tota la comarca del Vallespir per\u00f2 tamb\u00e9 a la Cerdanya i al Principat de Catalunya on van fer un total de 57 morts, la meitat dels quals (27)
\neren habitants dels Banys d\u2019Arles (Am\u00e9lie).<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\nLa BASSA DEL MOLI \u00e9s la bassa d\u2019un moli desaparegut a dia d\u2019avui com sis altres molins implantats en el poble tot al llarg del riu (La Molinera, Gusti del Moli, El Moli Nou, El Moli
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\nAquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nEl nostre poble, situat a l\u2019extrem Sud de la Fran\u00e7a continental \u00e9s un punt de sortida idoni per poder passejar en un entorn natural \u00fanic i el lloc ideal per gaudir d\u2019un patrimoni ric, hist\u00f2ric
\ni cultural. La balisa situada sobre el terme del municipi, sobre la l\u00ednia de cresta indica la ratlla fronterera amb l\u2019Estat espanyol, en un punt geogr\u00e0fic prec\u00eds que marca la seva particularitat:
\n(latitud 42\u00b0 19\u2019 59\u2019\u2019 N \u2013 longitud 2\u00b0 31\u2019 58 \u2018\u2019 E)<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n
<\/div>\n<\/a>2. LES MINES<\/h2>\n
<\/a>2. LES MINES<\/h2>\nLes mines han donat nom al poble al segle XIV. El vocable apareix per primera vegada al 1323 i \u00e9s eixit del baix-llat\u00ed \u201cMINERA\u201d, el que significa mineral.
\nLa tradici\u00f3 vol que l\u2019explotaci\u00f3 minera es remunt\u00e9s a temps dels Romans presents a la comarca.
\nLes primeres prospeccions conegudes registrades daten de la fi del segle XIII i de l\u2019inici del segle XIV, com era el cas a tot el Vallespir.
\nL\u2019aparici\u00f3 de la farga amb t\u00e8cnica hidr\u00e0ulica contribueix a l\u2019explotaci\u00f3 de varis jaciments confirmats per un gran nombre d\u2019actes trobats al municipi de La Menera i datats del segle
\nXV.
\nUns quants llocs van ser explotats per alimentar les fargues especialitzades en la fosa del mineral de ferro. Ara b\u00e9, el que ressalta s\u00f3n els jaciments de coure, de plom argent\u00edfer, de
\nzinc, de plata i fins i tot d\u2019or, que s\u00f3n mencionats al municipi de La Menera al segle XIV.
\nAquests jaciments eren objecte d\u2019una intensa prospecci\u00f3 al segle XIX. Estrangers i aut\u00f2ctons creen companyies i associacions per enriquir-se. Aix\u00ed, durant aquest per\u00edode, s\u2019aconsegueix
\nexplotar una dotzena de filons amb m\u00e9s o menys \u00e8xit.
\nL\u2019allunyament, la inadaptaci\u00f3 dels mitjans de transport i la impossibilitat t\u00e8cnica de tractar el mineral in situ aturaren aquestes explotacions.
\nL\u2019explotaci\u00f3 minera sobre el municipi de La Menera s\u2019atura definitivament als anys 1920-1930, deixant una marca indeleble i caracter\u00edstica al poble que en porta encara el nom.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>3. L\u2019AJUNTAMENT- L\u2019ESCOLA-ELS CORREUS<\/h2>\nAquest edifici es va realitzar entre 1910 i 1912 amb l\u2019objectiu d\u2019acollir un Ajuntament, un establiment escolar i els correus, la Posta. L\u2019edifici va ser lliurat el 19 de novembre de 1912.
\nL\u2019AJUNTAMENT, que seu en aquest lloc des de 1994, va ser instal\u00b7lat inicialment a la creaci\u00f3 de la construcci\u00f3, a planta baixa\/ a nivell del pati cobert fins al 1962. L\u2019any 1962 fou despla\u00e7at en un altre edifici municipal a prop de la Pla\u00e7a P\u00fablica, a la cantonada del Carrer de Dalt on es qued\u00e0 fins l\u2019any 1994. El primer batlle elegit de LA MENERA, al 1790, va ser el senyor Sauveur CASSULY.
\nL\u2019ESCOLA. L\u2019estat dels mestres realitzat el 5 Niv\u00f4se de l\u2019Any X (1801) ens informa sobre la instrucci\u00f3 p\u00fablica en el Departament dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord). S\u2019hi menciona que, a La Menera, un tal Philippe CASSULY hi ensenyava la lectura, l\u2019escriptura i l\u2019aritm\u00e8tica a un alumnat de 30 nois. Una estad\u00edstica del 14 de juliol de 1876 revela la pres\u00e8ncia d\u2019una escola de noies al poble i estima que, de la mainada escolaritzada, 41 alumnes s\u00f3n nois i 39 s\u00f3n noies.
\nDes de 1912, l\u2019escola amb les seves classes, el seu ampli pati i el seus patis coberts a planta baixa, queda allotjada en aquest edifici. Durant for\u00e7a temps va comportar dues classes, i m\u00e9s endavant una sola abans del seu tancament al juliol de 1966.
\nLa mainada que ha viscut o viu al poble des d\u2019aleshores va a l\u2019escola del municipi ve\u00ed, Serrallonga.
\nELS CORREUS (LA POSTA)
\nEl 20 d\u2019octubre de 1912 va ser votat un cr\u00e8dit per la construcci\u00f3 dels correus. Aquest edifici va ser inaugurat l\u2019any 1913. Situat a la part Sud de l\u2019edifici, amb l\u2019ajuda d\u2019un recaptador a temps ple, el lloc va ser transformat en recaptaci\u00f3 auxiliar a partir de 1971. El personal auxiliar va ser mantingut fins al 1982.
\nA la planta superior de l\u2019edifici, s\u2019hi trobava l\u2019allotjament de funcions pels mestres i del recaptador de correus. Quan van tancar les dues institucions, el municipi va destinar la locaci\u00f3 d\u2019aquests edificis a privats. L\u2019immoble, polivalent des del seu inici, va acollir tamb\u00e9 mainada en col\u00f2nia de vacances.<\/div>\nAquestes col\u00f2nies gestionades per l\u2019Associaci\u00f3 de Pupil\u00b7les de l\u2019Ensenyament P\u00fablic (APEP) que havia signat un conveni amb el municipi l\u2019any 1962 va acabar l\u2019any 1978. Als anys 1990, les obre realitzades als patis coberts de la planta baixa van permetre la creaci\u00f3 d\u2019una gran sala per acollir-hi reunions o esdeveniments culturals i festius del poble. Des del anys 2000, el municipi ha iniciat obres per crear, en un primer moment un caf\u00e8, i des de l\u2019any 2004, s\u2019hi ha afegit un restaurant. Tots dos ocupen el lloc a tocar de l\u2019Ajuntament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>4. OFICIS I COMER\u00c7OS \u00c0NTICS<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, La Menera tenia una poblaci\u00f3 d\u2019uns 500 habitants.
\nMiners, espardenyers, puntaires, agricultors i ramaders, aquests eren els oficis principals dels homes d\u2019aleshores.
\nEls traginers transportaven la llenya, el carb\u00f3 (fabricat al bosc) i les saques de gra mentre el ferrer esperava poder ferrar les mules tot fabricant eines agr\u00edcoles.
\nPels dies de festa, els lamenerencs anaven a Can Po, cal barber.
\nLes dones eren espardenyeres, brodadores, modistes, llevadores…
\nA m\u00e9s, del mat\u00ed fins a la nit, havien de cuidar la llar, cuinaven l\u2019ollada, treballaven l\u2019hort, cuidaven el bestiar siguin porcs, gallines o conills…per subsistir al dia a dia.
\nTres adrogueries es feien la compet\u00e8ncia: la m\u00e9s antiga, \u201cEl caf\u00e8 de la Uni\u00f3\u201d, de la qual existeix encara la inscripci\u00f3 No3 del carrer Santa Cristina, feia d\u2019adrogueria i de caf\u00e8. Fou
\ncomprada per la fam\u00edlia Orriols.
\nM\u00e9s tard, aquest lloc esdevindria una pensi\u00f3 de fam\u00edlia-hotel i restaurant (gran edifici al costat de l\u2019esgl\u00e9sia).
\nSobre la pla\u00e7a, ca l\u2019Hortensa Coste, s\u2019hi podia trobar productes alimentaris i tamb\u00e9 t\u00e8xtil i merceria.
\nEn front, la tercera adrogueria \u201cLa Botiga\u201d, Ca Margarida Capallera, coneguda per \u201cN\u00e9n\u00e9\u201d, substitu\u00efa el caf\u00e8-restaurant Guisset. \u00c9s la \u00faltima ha haver tancat a finals dels anys 80. En
\naquesta adrogueria hi havia alimentaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 tabac (entre altres el puret Ni\u00f1as venut a la unitat i que uns quants compraven el diumenge), merceria, diari, gas. Tamb\u00e9 era possible
\ncomprar-hi tota mena d\u2019articles inexistent avui en dia: paper Job, pilotes de llana, mantega al detall…
\nHaureu ent\u00e8s que, ca la N\u00e9n\u00e9, s\u2019hi trobava de tot, si no hi era un article, ella passava comanda.
\n\u00c9s la ra\u00f3 per la qual la pla\u00e7a era viva vist que els lemenerencs hi venien a esperar l\u2019autob\u00fas \u201cMassardo\u201d encarregat d\u2019aportar les mercaderies i el correu.
\nUna altra particularitat, N\u00e9n\u00e9 feia ofici de \u201cServei P\u00fablic\u201d. Permetia a la poblaci\u00f3 de telefonar. Era un punt de trobada apreciat per tota la poblaci\u00f3.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>5. LA UNI\u00d3 OBRERA<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, amb l\u2019aparici\u00f3 de la ind\u00fastria de l\u2019espardenya, la consci\u00e8ncia de la classe obrera desperta el m\u00f3n obrer i es creen sindicats corporatistes com va succeir al 1906 a
\nLa Menera. El primer batlle progressista fou elegit l\u2019any 1908.
\nTot i que es pot dir que es pot testimoniar de certes situacions estrafol\u00e0ries, la lluita de classes era una realitat en aquest poblet on m\u00e9s de 200 persones treballaven per l\u2019amo dels Ets. Coste.
\nPropietari de la \u00fanica adrogueria, aquest podia recuperar una part dels salaris donats als obrers a trav\u00e9s del sistema de la \u201cLlibreta\u201d: un carnet on eren anotades totes les compres de
\nles fam\u00edlies i dedu\u00efdes del salari cada quinze dies.
\nEn tornar de la guerra de 1914-1918, els negocis no anaven tan b\u00e9 i al 1929, el director dels Ets. Coste impos\u00e0 una retallada salarial del 20%. Al desembre de 1921, 7 obrers de la f\u00e0brica
\nCoste que es negaven a dependre m\u00e9s temps del seu amo, i acompanyats per un vuit\u00e8 treballador vingut de l\u2019exterior, fundaren la Uni\u00f3 Obrera. Aquesta cooperativa creixeria
\nr\u00e0pidament i sota la impulsi\u00f3 d\u2019Elie Dubic, es pos\u00e0 en marxa la mecanitzaci\u00f3 de la fabricaci\u00f3.
\nLa Uni\u00f3 Obrera tancaria al 1981 amb la jubilaci\u00f3 de l\u2019\u00faltim obrer.
\nDes del final del segle XIX, tots els obrers de La Menera es distingeixen per la creaci\u00f3 d\u2019una m\u00fatua anomanada \u201cLa Fraternelle\u201d.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>6. EL CENTRO<\/h2>\nEl CENTRO era la emanaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Obrera, taller de producci\u00f3 d\u2019espardenyes. Aquesta cooperativa gestionada per ben\u00e8vols unes quantes hores di\u00e0ries i pels caps de setmana va
\niniciar-se l\u2019any 1922.
\nLa taverna allotjava al si del seu celler una dotzena de grosses tines de 230 a 250 litres de Bordeus omplertes de vins de la plana del Rossell\u00f3. Els Lemenerencs s\u2019hi aprovisionaven pel
\nseu consum personal.<\/div>\nEn aquesta sala, s\u2019hi tocava l\u2019acordi\u00f3, el viol\u00ed, el piano a sous. M\u00e9s tard, s\u2019hi instal\u00b7laria un fon\u00f2graf, amb al so del qual els joves podien ballar la polka, la mazurka…i temps despr\u00e9s, les
\njavas, els passo-doble, els tangos i les valses…
\nEl Centro feia ofici de caf\u00e8 local i els homes hi bevien aniseta fresca o un got de vi tot parlant en catal\u00e0.
\nJugaven al TRUC amb cartes catalanes: Espases per simbolitzar l\u2019armada, Bastos pels dirigents, Copes pel calze del Clergat i Oros dels mercaders. Els jugaires es feien entendre de
\nles seves parelles de joc \u00e0 trav\u00e9s de ganyotes i indicacions expressives.
\nAquest lloc amist\u00f3s del nostre poble va caure en declivi i tanc\u00e0 a finals dels anys 1960.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>7. EL PONT DE PEDRA I L\u2019AIGUAT<\/h2>\nAquest pont de pedra se situa damunt del riu Lemenera i porta encara els rastres de l\u2019aiguat.
\nDe fet, del 16 al 18 d\u2019octubre del 1940, unes pluges incessants i violents associades a una tempesta de vent cauen sobre La Menera, tot el Rossell\u00f3, i m\u00e9s particularment sobre el
\nVALLESPIR.
\nEls rius es transformen en torrents i inunden la part baixa del poble. Una casa \u00e9s emportada, altres s\u00f3n inundades, enfangades, recobertes de pedres, de branques arrancades a la
\nmuntanya per efecte d\u2019esllavissades de terra. Els carrers queden esboldregats i l\u2019electricitat queda tallada durant sis mesos.
\nEl poble es retroba a\u00efllat de tot i la carretera departamental queda totalment inaccessible.
\nAmb tots els camps totalment destru\u00efts, la vida di\u00e0ria dels lemenerencs esdev\u00e9 molt dif\u00edcil sobretot en aquest per\u00edode de guerra.
\nLes riuades van provocar danys considerables en tota la comarca del Vallespir per\u00f2 tamb\u00e9 a la Cerdanya i al Principat de Catalunya on van fer un total de 57 morts, la meitat dels quals (27)
\neren habitants dels Banys d\u2019Arles (Am\u00e9lie).<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\nLa BASSA DEL MOLI \u00e9s la bassa d\u2019un moli desaparegut a dia d\u2019avui com sis altres molins implantats en el poble tot al llarg del riu (La Molinera, Gusti del Moli, El Moli Nou, El Moli
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\nAquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nLa tradici\u00f3 vol que l\u2019explotaci\u00f3 minera es remunt\u00e9s a temps dels Romans presents a la comarca.
\nLes primeres prospeccions conegudes registrades daten de la fi del segle XIII i de l\u2019inici del segle XIV, com era el cas a tot el Vallespir.
\nL\u2019aparici\u00f3 de la farga amb t\u00e8cnica hidr\u00e0ulica contribueix a l\u2019explotaci\u00f3 de varis jaciments confirmats per un gran nombre d\u2019actes trobats al municipi de La Menera i datats del segle
\nXV.
\nUns quants llocs van ser explotats per alimentar les fargues especialitzades en la fosa del mineral de ferro. Ara b\u00e9, el que ressalta s\u00f3n els jaciments de coure, de plom argent\u00edfer, de
\nzinc, de plata i fins i tot d\u2019or, que s\u00f3n mencionats al municipi de La Menera al segle XIV.
\nAquests jaciments eren objecte d\u2019una intensa prospecci\u00f3 al segle XIX. Estrangers i aut\u00f2ctons creen companyies i associacions per enriquir-se. Aix\u00ed, durant aquest per\u00edode, s\u2019aconsegueix
\nexplotar una dotzena de filons amb m\u00e9s o menys \u00e8xit.
\nL\u2019allunyament, la inadaptaci\u00f3 dels mitjans de transport i la impossibilitat t\u00e8cnica de tractar el mineral in situ aturaren aquestes explotacions.
\nL\u2019explotaci\u00f3 minera sobre el municipi de La Menera s\u2019atura definitivament als anys 1920-1930, deixant una marca indeleble i caracter\u00edstica al poble que en porta encara el nom.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>3. L\u2019AJUNTAMENT- L\u2019ESCOLA-ELS CORREUS<\/h2>\n
<\/a>3. L\u2019AJUNTAMENT- L\u2019ESCOLA-ELS CORREUS<\/h2>\nAquest edifici es va realitzar entre 1910 i 1912 amb l\u2019objectiu d\u2019acollir un Ajuntament, un establiment escolar i els correus, la Posta. L\u2019edifici va ser lliurat el 19 de novembre de 1912.
\nL\u2019AJUNTAMENT, que seu en aquest lloc des de 1994, va ser instal\u00b7lat inicialment a la creaci\u00f3 de la construcci\u00f3, a planta baixa\/ a nivell del pati cobert fins al 1962. L\u2019any 1962 fou despla\u00e7at en un altre edifici municipal a prop de la Pla\u00e7a P\u00fablica, a la cantonada del Carrer de Dalt on es qued\u00e0 fins l\u2019any 1994. El primer batlle elegit de LA MENERA, al 1790, va ser el senyor Sauveur CASSULY.
\nL\u2019ESCOLA. L\u2019estat dels mestres realitzat el 5 Niv\u00f4se de l\u2019Any X (1801) ens informa sobre la instrucci\u00f3 p\u00fablica en el Departament dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord). S\u2019hi menciona que, a La Menera, un tal Philippe CASSULY hi ensenyava la lectura, l\u2019escriptura i l\u2019aritm\u00e8tica a un alumnat de 30 nois. Una estad\u00edstica del 14 de juliol de 1876 revela la pres\u00e8ncia d\u2019una escola de noies al poble i estima que, de la mainada escolaritzada, 41 alumnes s\u00f3n nois i 39 s\u00f3n noies.
\nDes de 1912, l\u2019escola amb les seves classes, el seu ampli pati i el seus patis coberts a planta baixa, queda allotjada en aquest edifici. Durant for\u00e7a temps va comportar dues classes, i m\u00e9s endavant una sola abans del seu tancament al juliol de 1966.
\nLa mainada que ha viscut o viu al poble des d\u2019aleshores va a l\u2019escola del municipi ve\u00ed, Serrallonga.
\nELS CORREUS (LA POSTA)
\nEl 20 d\u2019octubre de 1912 va ser votat un cr\u00e8dit per la construcci\u00f3 dels correus. Aquest edifici va ser inaugurat l\u2019any 1913. Situat a la part Sud de l\u2019edifici, amb l\u2019ajuda d\u2019un recaptador a temps ple, el lloc va ser transformat en recaptaci\u00f3 auxiliar a partir de 1971. El personal auxiliar va ser mantingut fins al 1982.
\nA la planta superior de l\u2019edifici, s\u2019hi trobava l\u2019allotjament de funcions pels mestres i del recaptador de correus. Quan van tancar les dues institucions, el municipi va destinar la locaci\u00f3 d\u2019aquests edificis a privats. L\u2019immoble, polivalent des del seu inici, va acollir tamb\u00e9 mainada en col\u00f2nia de vacances.<\/div>\nAquestes col\u00f2nies gestionades per l\u2019Associaci\u00f3 de Pupil\u00b7les de l\u2019Ensenyament P\u00fablic (APEP) que havia signat un conveni amb el municipi l\u2019any 1962 va acabar l\u2019any 1978. Als anys 1990, les obre realitzades als patis coberts de la planta baixa van permetre la creaci\u00f3 d\u2019una gran sala per acollir-hi reunions o esdeveniments culturals i festius del poble. Des del anys 2000, el municipi ha iniciat obres per crear, en un primer moment un caf\u00e8, i des de l\u2019any 2004, s\u2019hi ha afegit un restaurant. Tots dos ocupen el lloc a tocar de l\u2019Ajuntament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>4. OFICIS I COMER\u00c7OS \u00c0NTICS<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, La Menera tenia una poblaci\u00f3 d\u2019uns 500 habitants.
\nMiners, espardenyers, puntaires, agricultors i ramaders, aquests eren els oficis principals dels homes d\u2019aleshores.
\nEls traginers transportaven la llenya, el carb\u00f3 (fabricat al bosc) i les saques de gra mentre el ferrer esperava poder ferrar les mules tot fabricant eines agr\u00edcoles.
\nPels dies de festa, els lamenerencs anaven a Can Po, cal barber.
\nLes dones eren espardenyeres, brodadores, modistes, llevadores…
\nA m\u00e9s, del mat\u00ed fins a la nit, havien de cuidar la llar, cuinaven l\u2019ollada, treballaven l\u2019hort, cuidaven el bestiar siguin porcs, gallines o conills…per subsistir al dia a dia.
\nTres adrogueries es feien la compet\u00e8ncia: la m\u00e9s antiga, \u201cEl caf\u00e8 de la Uni\u00f3\u201d, de la qual existeix encara la inscripci\u00f3 No3 del carrer Santa Cristina, feia d\u2019adrogueria i de caf\u00e8. Fou
\ncomprada per la fam\u00edlia Orriols.
\nM\u00e9s tard, aquest lloc esdevindria una pensi\u00f3 de fam\u00edlia-hotel i restaurant (gran edifici al costat de l\u2019esgl\u00e9sia).
\nSobre la pla\u00e7a, ca l\u2019Hortensa Coste, s\u2019hi podia trobar productes alimentaris i tamb\u00e9 t\u00e8xtil i merceria.
\nEn front, la tercera adrogueria \u201cLa Botiga\u201d, Ca Margarida Capallera, coneguda per \u201cN\u00e9n\u00e9\u201d, substitu\u00efa el caf\u00e8-restaurant Guisset. \u00c9s la \u00faltima ha haver tancat a finals dels anys 80. En
\naquesta adrogueria hi havia alimentaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 tabac (entre altres el puret Ni\u00f1as venut a la unitat i que uns quants compraven el diumenge), merceria, diari, gas. Tamb\u00e9 era possible
\ncomprar-hi tota mena d\u2019articles inexistent avui en dia: paper Job, pilotes de llana, mantega al detall…
\nHaureu ent\u00e8s que, ca la N\u00e9n\u00e9, s\u2019hi trobava de tot, si no hi era un article, ella passava comanda.
\n\u00c9s la ra\u00f3 per la qual la pla\u00e7a era viva vist que els lemenerencs hi venien a esperar l\u2019autob\u00fas \u201cMassardo\u201d encarregat d\u2019aportar les mercaderies i el correu.
\nUna altra particularitat, N\u00e9n\u00e9 feia ofici de \u201cServei P\u00fablic\u201d. Permetia a la poblaci\u00f3 de telefonar. Era un punt de trobada apreciat per tota la poblaci\u00f3.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>5. LA UNI\u00d3 OBRERA<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, amb l\u2019aparici\u00f3 de la ind\u00fastria de l\u2019espardenya, la consci\u00e8ncia de la classe obrera desperta el m\u00f3n obrer i es creen sindicats corporatistes com va succeir al 1906 a
\nLa Menera. El primer batlle progressista fou elegit l\u2019any 1908.
\nTot i que es pot dir que es pot testimoniar de certes situacions estrafol\u00e0ries, la lluita de classes era una realitat en aquest poblet on m\u00e9s de 200 persones treballaven per l\u2019amo dels Ets. Coste.
\nPropietari de la \u00fanica adrogueria, aquest podia recuperar una part dels salaris donats als obrers a trav\u00e9s del sistema de la \u201cLlibreta\u201d: un carnet on eren anotades totes les compres de
\nles fam\u00edlies i dedu\u00efdes del salari cada quinze dies.
\nEn tornar de la guerra de 1914-1918, els negocis no anaven tan b\u00e9 i al 1929, el director dels Ets. Coste impos\u00e0 una retallada salarial del 20%. Al desembre de 1921, 7 obrers de la f\u00e0brica
\nCoste que es negaven a dependre m\u00e9s temps del seu amo, i acompanyats per un vuit\u00e8 treballador vingut de l\u2019exterior, fundaren la Uni\u00f3 Obrera. Aquesta cooperativa creixeria
\nr\u00e0pidament i sota la impulsi\u00f3 d\u2019Elie Dubic, es pos\u00e0 en marxa la mecanitzaci\u00f3 de la fabricaci\u00f3.
\nLa Uni\u00f3 Obrera tancaria al 1981 amb la jubilaci\u00f3 de l\u2019\u00faltim obrer.
\nDes del final del segle XIX, tots els obrers de La Menera es distingeixen per la creaci\u00f3 d\u2019una m\u00fatua anomanada \u201cLa Fraternelle\u201d.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>6. EL CENTRO<\/h2>\nEl CENTRO era la emanaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Obrera, taller de producci\u00f3 d\u2019espardenyes. Aquesta cooperativa gestionada per ben\u00e8vols unes quantes hores di\u00e0ries i pels caps de setmana va
\niniciar-se l\u2019any 1922.
\nLa taverna allotjava al si del seu celler una dotzena de grosses tines de 230 a 250 litres de Bordeus omplertes de vins de la plana del Rossell\u00f3. Els Lemenerencs s\u2019hi aprovisionaven pel
\nseu consum personal.<\/div>\nEn aquesta sala, s\u2019hi tocava l\u2019acordi\u00f3, el viol\u00ed, el piano a sous. M\u00e9s tard, s\u2019hi instal\u00b7laria un fon\u00f2graf, amb al so del qual els joves podien ballar la polka, la mazurka…i temps despr\u00e9s, les
\njavas, els passo-doble, els tangos i les valses…
\nEl Centro feia ofici de caf\u00e8 local i els homes hi bevien aniseta fresca o un got de vi tot parlant en catal\u00e0.
\nJugaven al TRUC amb cartes catalanes: Espases per simbolitzar l\u2019armada, Bastos pels dirigents, Copes pel calze del Clergat i Oros dels mercaders. Els jugaires es feien entendre de
\nles seves parelles de joc \u00e0 trav\u00e9s de ganyotes i indicacions expressives.
\nAquest lloc amist\u00f3s del nostre poble va caure en declivi i tanc\u00e0 a finals dels anys 1960.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>7. EL PONT DE PEDRA I L\u2019AIGUAT<\/h2>\nAquest pont de pedra se situa damunt del riu Lemenera i porta encara els rastres de l\u2019aiguat.
\nDe fet, del 16 al 18 d\u2019octubre del 1940, unes pluges incessants i violents associades a una tempesta de vent cauen sobre La Menera, tot el Rossell\u00f3, i m\u00e9s particularment sobre el
\nVALLESPIR.
\nEls rius es transformen en torrents i inunden la part baixa del poble. Una casa \u00e9s emportada, altres s\u00f3n inundades, enfangades, recobertes de pedres, de branques arrancades a la
\nmuntanya per efecte d\u2019esllavissades de terra. Els carrers queden esboldregats i l\u2019electricitat queda tallada durant sis mesos.
\nEl poble es retroba a\u00efllat de tot i la carretera departamental queda totalment inaccessible.
\nAmb tots els camps totalment destru\u00efts, la vida di\u00e0ria dels lemenerencs esdev\u00e9 molt dif\u00edcil sobretot en aquest per\u00edode de guerra.
\nLes riuades van provocar danys considerables en tota la comarca del Vallespir per\u00f2 tamb\u00e9 a la Cerdanya i al Principat de Catalunya on van fer un total de 57 morts, la meitat dels quals (27)
\neren habitants dels Banys d\u2019Arles (Am\u00e9lie).<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\nLa BASSA DEL MOLI \u00e9s la bassa d\u2019un moli desaparegut a dia d\u2019avui com sis altres molins implantats en el poble tot al llarg del riu (La Molinera, Gusti del Moli, El Moli Nou, El Moli
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\nAquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nL\u2019AJUNTAMENT, que seu en aquest lloc des de 1994, va ser instal\u00b7lat inicialment a la creaci\u00f3 de la construcci\u00f3, a planta baixa\/ a nivell del pati cobert fins al 1962. L\u2019any 1962 fou despla\u00e7at en un altre edifici municipal a prop de la Pla\u00e7a P\u00fablica, a la cantonada del Carrer de Dalt on es qued\u00e0 fins l\u2019any 1994. El primer batlle elegit de LA MENERA, al 1790, va ser el senyor Sauveur CASSULY.
\nL\u2019ESCOLA. L\u2019estat dels mestres realitzat el 5 Niv\u00f4se de l\u2019Any X (1801) ens informa sobre la instrucci\u00f3 p\u00fablica en el Departament dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord). S\u2019hi menciona que, a La Menera, un tal Philippe CASSULY hi ensenyava la lectura, l\u2019escriptura i l\u2019aritm\u00e8tica a un alumnat de 30 nois. Una estad\u00edstica del 14 de juliol de 1876 revela la pres\u00e8ncia d\u2019una escola de noies al poble i estima que, de la mainada escolaritzada, 41 alumnes s\u00f3n nois i 39 s\u00f3n noies.
\nDes de 1912, l\u2019escola amb les seves classes, el seu ampli pati i el seus patis coberts a planta baixa, queda allotjada en aquest edifici. Durant for\u00e7a temps va comportar dues classes, i m\u00e9s endavant una sola abans del seu tancament al juliol de 1966.
\nLa mainada que ha viscut o viu al poble des d\u2019aleshores va a l\u2019escola del municipi ve\u00ed, Serrallonga.
\nELS CORREUS (LA POSTA)
\nEl 20 d\u2019octubre de 1912 va ser votat un cr\u00e8dit per la construcci\u00f3 dels correus. Aquest edifici va ser inaugurat l\u2019any 1913. Situat a la part Sud de l\u2019edifici, amb l\u2019ajuda d\u2019un recaptador a temps ple, el lloc va ser transformat en recaptaci\u00f3 auxiliar a partir de 1971. El personal auxiliar va ser mantingut fins al 1982.
\nA la planta superior de l\u2019edifici, s\u2019hi trobava l\u2019allotjament de funcions pels mestres i del recaptador de correus. Quan van tancar les dues institucions, el municipi va destinar la locaci\u00f3 d\u2019aquests edificis a privats. L\u2019immoble, polivalent des del seu inici, va acollir tamb\u00e9 mainada en col\u00f2nia de vacances.<\/div>\n
Aquestes col\u00f2nies gestionades per l\u2019Associaci\u00f3 de Pupil\u00b7les de l\u2019Ensenyament P\u00fablic (APEP) que havia signat un conveni amb el municipi l\u2019any 1962 va acabar l\u2019any 1978. Als anys 1990, les obre realitzades als patis coberts de la planta baixa van permetre la creaci\u00f3 d\u2019una gran sala per acollir-hi reunions o esdeveniments culturals i festius del poble. Des del anys 2000, el municipi ha iniciat obres per crear, en un primer moment un caf\u00e8, i des de l\u2019any 2004, s\u2019hi ha afegit un restaurant. Tots dos ocupen el lloc a tocar de l\u2019Ajuntament.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>4. OFICIS I COMER\u00c7OS \u00c0NTICS<\/h2>\n
<\/a>4. OFICIS I COMER\u00c7OS \u00c0NTICS<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, La Menera tenia una poblaci\u00f3 d\u2019uns 500 habitants.
\nMiners, espardenyers, puntaires, agricultors i ramaders, aquests eren els oficis principals dels homes d\u2019aleshores.
\nEls traginers transportaven la llenya, el carb\u00f3 (fabricat al bosc) i les saques de gra mentre el ferrer esperava poder ferrar les mules tot fabricant eines agr\u00edcoles.
\nPels dies de festa, els lamenerencs anaven a Can Po, cal barber.
\nLes dones eren espardenyeres, brodadores, modistes, llevadores…
\nA m\u00e9s, del mat\u00ed fins a la nit, havien de cuidar la llar, cuinaven l\u2019ollada, treballaven l\u2019hort, cuidaven el bestiar siguin porcs, gallines o conills…per subsistir al dia a dia.
\nTres adrogueries es feien la compet\u00e8ncia: la m\u00e9s antiga, \u201cEl caf\u00e8 de la Uni\u00f3\u201d, de la qual existeix encara la inscripci\u00f3 No3 del carrer Santa Cristina, feia d\u2019adrogueria i de caf\u00e8. Fou
\ncomprada per la fam\u00edlia Orriols.
\nM\u00e9s tard, aquest lloc esdevindria una pensi\u00f3 de fam\u00edlia-hotel i restaurant (gran edifici al costat de l\u2019esgl\u00e9sia).
\nSobre la pla\u00e7a, ca l\u2019Hortensa Coste, s\u2019hi podia trobar productes alimentaris i tamb\u00e9 t\u00e8xtil i merceria.
\nEn front, la tercera adrogueria \u201cLa Botiga\u201d, Ca Margarida Capallera, coneguda per \u201cN\u00e9n\u00e9\u201d, substitu\u00efa el caf\u00e8-restaurant Guisset. \u00c9s la \u00faltima ha haver tancat a finals dels anys 80. En
\naquesta adrogueria hi havia alimentaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 tabac (entre altres el puret Ni\u00f1as venut a la unitat i que uns quants compraven el diumenge), merceria, diari, gas. Tamb\u00e9 era possible
\ncomprar-hi tota mena d\u2019articles inexistent avui en dia: paper Job, pilotes de llana, mantega al detall…
\nHaureu ent\u00e8s que, ca la N\u00e9n\u00e9, s\u2019hi trobava de tot, si no hi era un article, ella passava comanda.
\n\u00c9s la ra\u00f3 per la qual la pla\u00e7a era viva vist que els lemenerencs hi venien a esperar l\u2019autob\u00fas \u201cMassardo\u201d encarregat d\u2019aportar les mercaderies i el correu.
\nUna altra particularitat, N\u00e9n\u00e9 feia ofici de \u201cServei P\u00fablic\u201d. Permetia a la poblaci\u00f3 de telefonar. Era un punt de trobada apreciat per tota la poblaci\u00f3.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>5. LA UNI\u00d3 OBRERA<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, amb l\u2019aparici\u00f3 de la ind\u00fastria de l\u2019espardenya, la consci\u00e8ncia de la classe obrera desperta el m\u00f3n obrer i es creen sindicats corporatistes com va succeir al 1906 a
\nLa Menera. El primer batlle progressista fou elegit l\u2019any 1908.
\nTot i que es pot dir que es pot testimoniar de certes situacions estrafol\u00e0ries, la lluita de classes era una realitat en aquest poblet on m\u00e9s de 200 persones treballaven per l\u2019amo dels Ets. Coste.
\nPropietari de la \u00fanica adrogueria, aquest podia recuperar una part dels salaris donats als obrers a trav\u00e9s del sistema de la \u201cLlibreta\u201d: un carnet on eren anotades totes les compres de
\nles fam\u00edlies i dedu\u00efdes del salari cada quinze dies.
\nEn tornar de la guerra de 1914-1918, els negocis no anaven tan b\u00e9 i al 1929, el director dels Ets. Coste impos\u00e0 una retallada salarial del 20%. Al desembre de 1921, 7 obrers de la f\u00e0brica
\nCoste que es negaven a dependre m\u00e9s temps del seu amo, i acompanyats per un vuit\u00e8 treballador vingut de l\u2019exterior, fundaren la Uni\u00f3 Obrera. Aquesta cooperativa creixeria
\nr\u00e0pidament i sota la impulsi\u00f3 d\u2019Elie Dubic, es pos\u00e0 en marxa la mecanitzaci\u00f3 de la fabricaci\u00f3.
\nLa Uni\u00f3 Obrera tancaria al 1981 amb la jubilaci\u00f3 de l\u2019\u00faltim obrer.
\nDes del final del segle XIX, tots els obrers de La Menera es distingeixen per la creaci\u00f3 d\u2019una m\u00fatua anomanada \u201cLa Fraternelle\u201d.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>6. EL CENTRO<\/h2>\nEl CENTRO era la emanaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Obrera, taller de producci\u00f3 d\u2019espardenyes. Aquesta cooperativa gestionada per ben\u00e8vols unes quantes hores di\u00e0ries i pels caps de setmana va
\niniciar-se l\u2019any 1922.
\nLa taverna allotjava al si del seu celler una dotzena de grosses tines de 230 a 250 litres de Bordeus omplertes de vins de la plana del Rossell\u00f3. Els Lemenerencs s\u2019hi aprovisionaven pel
\nseu consum personal.<\/div>\nEn aquesta sala, s\u2019hi tocava l\u2019acordi\u00f3, el viol\u00ed, el piano a sous. M\u00e9s tard, s\u2019hi instal\u00b7laria un fon\u00f2graf, amb al so del qual els joves podien ballar la polka, la mazurka…i temps despr\u00e9s, les
\njavas, els passo-doble, els tangos i les valses…
\nEl Centro feia ofici de caf\u00e8 local i els homes hi bevien aniseta fresca o un got de vi tot parlant en catal\u00e0.
\nJugaven al TRUC amb cartes catalanes: Espases per simbolitzar l\u2019armada, Bastos pels dirigents, Copes pel calze del Clergat i Oros dels mercaders. Els jugaires es feien entendre de
\nles seves parelles de joc \u00e0 trav\u00e9s de ganyotes i indicacions expressives.
\nAquest lloc amist\u00f3s del nostre poble va caure en declivi i tanc\u00e0 a finals dels anys 1960.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>7. EL PONT DE PEDRA I L\u2019AIGUAT<\/h2>\nAquest pont de pedra se situa damunt del riu Lemenera i porta encara els rastres de l\u2019aiguat.
\nDe fet, del 16 al 18 d\u2019octubre del 1940, unes pluges incessants i violents associades a una tempesta de vent cauen sobre La Menera, tot el Rossell\u00f3, i m\u00e9s particularment sobre el
\nVALLESPIR.
\nEls rius es transformen en torrents i inunden la part baixa del poble. Una casa \u00e9s emportada, altres s\u00f3n inundades, enfangades, recobertes de pedres, de branques arrancades a la
\nmuntanya per efecte d\u2019esllavissades de terra. Els carrers queden esboldregats i l\u2019electricitat queda tallada durant sis mesos.
\nEl poble es retroba a\u00efllat de tot i la carretera departamental queda totalment inaccessible.
\nAmb tots els camps totalment destru\u00efts, la vida di\u00e0ria dels lemenerencs esdev\u00e9 molt dif\u00edcil sobretot en aquest per\u00edode de guerra.
\nLes riuades van provocar danys considerables en tota la comarca del Vallespir per\u00f2 tamb\u00e9 a la Cerdanya i al Principat de Catalunya on van fer un total de 57 morts, la meitat dels quals (27)
\neren habitants dels Banys d\u2019Arles (Am\u00e9lie).<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\nLa BASSA DEL MOLI \u00e9s la bassa d\u2019un moli desaparegut a dia d\u2019avui com sis altres molins implantats en el poble tot al llarg del riu (La Molinera, Gusti del Moli, El Moli Nou, El Moli
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\nAquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nMiners, espardenyers, puntaires, agricultors i ramaders, aquests eren els oficis principals dels homes d\u2019aleshores.
\nEls traginers transportaven la llenya, el carb\u00f3 (fabricat al bosc) i les saques de gra mentre el ferrer esperava poder ferrar les mules tot fabricant eines agr\u00edcoles.
\nPels dies de festa, els lamenerencs anaven a Can Po, cal barber.
\nLes dones eren espardenyeres, brodadores, modistes, llevadores…
\nA m\u00e9s, del mat\u00ed fins a la nit, havien de cuidar la llar, cuinaven l\u2019ollada, treballaven l\u2019hort, cuidaven el bestiar siguin porcs, gallines o conills…per subsistir al dia a dia.
\nTres adrogueries es feien la compet\u00e8ncia: la m\u00e9s antiga, \u201cEl caf\u00e8 de la Uni\u00f3\u201d, de la qual existeix encara la inscripci\u00f3 No3 del carrer Santa Cristina, feia d\u2019adrogueria i de caf\u00e8. Fou
\ncomprada per la fam\u00edlia Orriols.
\nM\u00e9s tard, aquest lloc esdevindria una pensi\u00f3 de fam\u00edlia-hotel i restaurant (gran edifici al costat de l\u2019esgl\u00e9sia).
\nSobre la pla\u00e7a, ca l\u2019Hortensa Coste, s\u2019hi podia trobar productes alimentaris i tamb\u00e9 t\u00e8xtil i merceria.
\nEn front, la tercera adrogueria \u201cLa Botiga\u201d, Ca Margarida Capallera, coneguda per \u201cN\u00e9n\u00e9\u201d, substitu\u00efa el caf\u00e8-restaurant Guisset. \u00c9s la \u00faltima ha haver tancat a finals dels anys 80. En
\naquesta adrogueria hi havia alimentaci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 tabac (entre altres el puret Ni\u00f1as venut a la unitat i que uns quants compraven el diumenge), merceria, diari, gas. Tamb\u00e9 era possible
\ncomprar-hi tota mena d\u2019articles inexistent avui en dia: paper Job, pilotes de llana, mantega al detall…
\nHaureu ent\u00e8s que, ca la N\u00e9n\u00e9, s\u2019hi trobava de tot, si no hi era un article, ella passava comanda.
\n\u00c9s la ra\u00f3 per la qual la pla\u00e7a era viva vist que els lemenerencs hi venien a esperar l\u2019autob\u00fas \u201cMassardo\u201d encarregat d\u2019aportar les mercaderies i el correu.
\nUna altra particularitat, N\u00e9n\u00e9 feia ofici de \u201cServei P\u00fablic\u201d. Permetia a la poblaci\u00f3 de telefonar. Era un punt de trobada apreciat per tota la poblaci\u00f3.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>5. LA UNI\u00d3 OBRERA<\/h2>\n
<\/a>5. LA UNI\u00d3 OBRERA<\/h2>\nA l\u2019inici del segle XX, amb l\u2019aparici\u00f3 de la ind\u00fastria de l\u2019espardenya, la consci\u00e8ncia de la classe obrera desperta el m\u00f3n obrer i es creen sindicats corporatistes com va succeir al 1906 a
\nLa Menera. El primer batlle progressista fou elegit l\u2019any 1908.
\nTot i que es pot dir que es pot testimoniar de certes situacions estrafol\u00e0ries, la lluita de classes era una realitat en aquest poblet on m\u00e9s de 200 persones treballaven per l\u2019amo dels Ets. Coste.
\nPropietari de la \u00fanica adrogueria, aquest podia recuperar una part dels salaris donats als obrers a trav\u00e9s del sistema de la \u201cLlibreta\u201d: un carnet on eren anotades totes les compres de
\nles fam\u00edlies i dedu\u00efdes del salari cada quinze dies.
\nEn tornar de la guerra de 1914-1918, els negocis no anaven tan b\u00e9 i al 1929, el director dels Ets. Coste impos\u00e0 una retallada salarial del 20%. Al desembre de 1921, 7 obrers de la f\u00e0brica
\nCoste que es negaven a dependre m\u00e9s temps del seu amo, i acompanyats per un vuit\u00e8 treballador vingut de l\u2019exterior, fundaren la Uni\u00f3 Obrera. Aquesta cooperativa creixeria
\nr\u00e0pidament i sota la impulsi\u00f3 d\u2019Elie Dubic, es pos\u00e0 en marxa la mecanitzaci\u00f3 de la fabricaci\u00f3.
\nLa Uni\u00f3 Obrera tancaria al 1981 amb la jubilaci\u00f3 de l\u2019\u00faltim obrer.
\nDes del final del segle XIX, tots els obrers de La Menera es distingeixen per la creaci\u00f3 d\u2019una m\u00fatua anomanada \u201cLa Fraternelle\u201d.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>6. EL CENTRO<\/h2>\nEl CENTRO era la emanaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Obrera, taller de producci\u00f3 d\u2019espardenyes. Aquesta cooperativa gestionada per ben\u00e8vols unes quantes hores di\u00e0ries i pels caps de setmana va
\niniciar-se l\u2019any 1922.
\nLa taverna allotjava al si del seu celler una dotzena de grosses tines de 230 a 250 litres de Bordeus omplertes de vins de la plana del Rossell\u00f3. Els Lemenerencs s\u2019hi aprovisionaven pel
\nseu consum personal.<\/div>\nEn aquesta sala, s\u2019hi tocava l\u2019acordi\u00f3, el viol\u00ed, el piano a sous. M\u00e9s tard, s\u2019hi instal\u00b7laria un fon\u00f2graf, amb al so del qual els joves podien ballar la polka, la mazurka…i temps despr\u00e9s, les
\njavas, els passo-doble, els tangos i les valses…
\nEl Centro feia ofici de caf\u00e8 local i els homes hi bevien aniseta fresca o un got de vi tot parlant en catal\u00e0.
\nJugaven al TRUC amb cartes catalanes: Espases per simbolitzar l\u2019armada, Bastos pels dirigents, Copes pel calze del Clergat i Oros dels mercaders. Els jugaires es feien entendre de
\nles seves parelles de joc \u00e0 trav\u00e9s de ganyotes i indicacions expressives.
\nAquest lloc amist\u00f3s del nostre poble va caure en declivi i tanc\u00e0 a finals dels anys 1960.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>7. EL PONT DE PEDRA I L\u2019AIGUAT<\/h2>\nAquest pont de pedra se situa damunt del riu Lemenera i porta encara els rastres de l\u2019aiguat.
\nDe fet, del 16 al 18 d\u2019octubre del 1940, unes pluges incessants i violents associades a una tempesta de vent cauen sobre La Menera, tot el Rossell\u00f3, i m\u00e9s particularment sobre el
\nVALLESPIR.
\nEls rius es transformen en torrents i inunden la part baixa del poble. Una casa \u00e9s emportada, altres s\u00f3n inundades, enfangades, recobertes de pedres, de branques arrancades a la
\nmuntanya per efecte d\u2019esllavissades de terra. Els carrers queden esboldregats i l\u2019electricitat queda tallada durant sis mesos.
\nEl poble es retroba a\u00efllat de tot i la carretera departamental queda totalment inaccessible.
\nAmb tots els camps totalment destru\u00efts, la vida di\u00e0ria dels lemenerencs esdev\u00e9 molt dif\u00edcil sobretot en aquest per\u00edode de guerra.
\nLes riuades van provocar danys considerables en tota la comarca del Vallespir per\u00f2 tamb\u00e9 a la Cerdanya i al Principat de Catalunya on van fer un total de 57 morts, la meitat dels quals (27)
\neren habitants dels Banys d\u2019Arles (Am\u00e9lie).<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\nLa BASSA DEL MOLI \u00e9s la bassa d\u2019un moli desaparegut a dia d\u2019avui com sis altres molins implantats en el poble tot al llarg del riu (La Molinera, Gusti del Moli, El Moli Nou, El Moli
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\nAquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nLa Menera. El primer batlle progressista fou elegit l\u2019any 1908.
\nTot i que es pot dir que es pot testimoniar de certes situacions estrafol\u00e0ries, la lluita de classes era una realitat en aquest poblet on m\u00e9s de 200 persones treballaven per l\u2019amo dels Ets. Coste.
\nPropietari de la \u00fanica adrogueria, aquest podia recuperar una part dels salaris donats als obrers a trav\u00e9s del sistema de la \u201cLlibreta\u201d: un carnet on eren anotades totes les compres de
\nles fam\u00edlies i dedu\u00efdes del salari cada quinze dies.
\nEn tornar de la guerra de 1914-1918, els negocis no anaven tan b\u00e9 i al 1929, el director dels Ets. Coste impos\u00e0 una retallada salarial del 20%. Al desembre de 1921, 7 obrers de la f\u00e0brica
\nCoste que es negaven a dependre m\u00e9s temps del seu amo, i acompanyats per un vuit\u00e8 treballador vingut de l\u2019exterior, fundaren la Uni\u00f3 Obrera. Aquesta cooperativa creixeria
\nr\u00e0pidament i sota la impulsi\u00f3 d\u2019Elie Dubic, es pos\u00e0 en marxa la mecanitzaci\u00f3 de la fabricaci\u00f3.
\nLa Uni\u00f3 Obrera tancaria al 1981 amb la jubilaci\u00f3 de l\u2019\u00faltim obrer.
\nDes del final del segle XIX, tots els obrers de La Menera es distingeixen per la creaci\u00f3 d\u2019una m\u00fatua anomanada \u201cLa Fraternelle\u201d.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>6. EL CENTRO<\/h2>\n
<\/a>6. EL CENTRO<\/h2>\nEl CENTRO era la emanaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Obrera, taller de producci\u00f3 d\u2019espardenyes. Aquesta cooperativa gestionada per ben\u00e8vols unes quantes hores di\u00e0ries i pels caps de setmana va
\niniciar-se l\u2019any 1922.
\nLa taverna allotjava al si del seu celler una dotzena de grosses tines de 230 a 250 litres de Bordeus omplertes de vins de la plana del Rossell\u00f3. Els Lemenerencs s\u2019hi aprovisionaven pel
\nseu consum personal.<\/div>\nEn aquesta sala, s\u2019hi tocava l\u2019acordi\u00f3, el viol\u00ed, el piano a sous. M\u00e9s tard, s\u2019hi instal\u00b7laria un fon\u00f2graf, amb al so del qual els joves podien ballar la polka, la mazurka…i temps despr\u00e9s, les
\njavas, els passo-doble, els tangos i les valses…
\nEl Centro feia ofici de caf\u00e8 local i els homes hi bevien aniseta fresca o un got de vi tot parlant en catal\u00e0.
\nJugaven al TRUC amb cartes catalanes: Espases per simbolitzar l\u2019armada, Bastos pels dirigents, Copes pel calze del Clergat i Oros dels mercaders. Els jugaires es feien entendre de
\nles seves parelles de joc \u00e0 trav\u00e9s de ganyotes i indicacions expressives.
\nAquest lloc amist\u00f3s del nostre poble va caure en declivi i tanc\u00e0 a finals dels anys 1960.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>7. EL PONT DE PEDRA I L\u2019AIGUAT<\/h2>\nAquest pont de pedra se situa damunt del riu Lemenera i porta encara els rastres de l\u2019aiguat.
\nDe fet, del 16 al 18 d\u2019octubre del 1940, unes pluges incessants i violents associades a una tempesta de vent cauen sobre La Menera, tot el Rossell\u00f3, i m\u00e9s particularment sobre el
\nVALLESPIR.
\nEls rius es transformen en torrents i inunden la part baixa del poble. Una casa \u00e9s emportada, altres s\u00f3n inundades, enfangades, recobertes de pedres, de branques arrancades a la
\nmuntanya per efecte d\u2019esllavissades de terra. Els carrers queden esboldregats i l\u2019electricitat queda tallada durant sis mesos.
\nEl poble es retroba a\u00efllat de tot i la carretera departamental queda totalment inaccessible.
\nAmb tots els camps totalment destru\u00efts, la vida di\u00e0ria dels lemenerencs esdev\u00e9 molt dif\u00edcil sobretot en aquest per\u00edode de guerra.
\nLes riuades van provocar danys considerables en tota la comarca del Vallespir per\u00f2 tamb\u00e9 a la Cerdanya i al Principat de Catalunya on van fer un total de 57 morts, la meitat dels quals (27)
\neren habitants dels Banys d\u2019Arles (Am\u00e9lie).<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\nLa BASSA DEL MOLI \u00e9s la bassa d\u2019un moli desaparegut a dia d\u2019avui com sis altres molins implantats en el poble tot al llarg del riu (La Molinera, Gusti del Moli, El Moli Nou, El Moli
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\nAquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\niniciar-se l\u2019any 1922.
\nLa taverna allotjava al si del seu celler una dotzena de grosses tines de 230 a 250 litres de Bordeus omplertes de vins de la plana del Rossell\u00f3. Els Lemenerencs s\u2019hi aprovisionaven pel
\nseu consum personal.<\/div>\n
En aquesta sala, s\u2019hi tocava l\u2019acordi\u00f3, el viol\u00ed, el piano a sous. M\u00e9s tard, s\u2019hi instal\u00b7laria un fon\u00f2graf, amb al so del qual els joves podien ballar la polka, la mazurka…i temps despr\u00e9s, les
\njavas, els passo-doble, els tangos i les valses…
\nEl Centro feia ofici de caf\u00e8 local i els homes hi bevien aniseta fresca o un got de vi tot parlant en catal\u00e0.
\nJugaven al TRUC amb cartes catalanes: Espases per simbolitzar l\u2019armada, Bastos pels dirigents, Copes pel calze del Clergat i Oros dels mercaders. Els jugaires es feien entendre de
\nles seves parelles de joc \u00e0 trav\u00e9s de ganyotes i indicacions expressives.
\nAquest lloc amist\u00f3s del nostre poble va caure en declivi i tanc\u00e0 a finals dels anys 1960.<\/div>\n
\njavas, els passo-doble, els tangos i les valses…
\nEl Centro feia ofici de caf\u00e8 local i els homes hi bevien aniseta fresca o un got de vi tot parlant en catal\u00e0.
\nJugaven al TRUC amb cartes catalanes: Espases per simbolitzar l\u2019armada, Bastos pels dirigents, Copes pel calze del Clergat i Oros dels mercaders. Els jugaires es feien entendre de
\nles seves parelles de joc \u00e0 trav\u00e9s de ganyotes i indicacions expressives.
\nAquest lloc amist\u00f3s del nostre poble va caure en declivi i tanc\u00e0 a finals dels anys 1960.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>7. EL PONT DE PEDRA I L\u2019AIGUAT<\/h2>\n
<\/a>7. EL PONT DE PEDRA I L\u2019AIGUAT<\/h2>\nAquest pont de pedra se situa damunt del riu Lemenera i porta encara els rastres de l\u2019aiguat.
\nDe fet, del 16 al 18 d\u2019octubre del 1940, unes pluges incessants i violents associades a una tempesta de vent cauen sobre La Menera, tot el Rossell\u00f3, i m\u00e9s particularment sobre el
\nVALLESPIR.
\nEls rius es transformen en torrents i inunden la part baixa del poble. Una casa \u00e9s emportada, altres s\u00f3n inundades, enfangades, recobertes de pedres, de branques arrancades a la
\nmuntanya per efecte d\u2019esllavissades de terra. Els carrers queden esboldregats i l\u2019electricitat queda tallada durant sis mesos.
\nEl poble es retroba a\u00efllat de tot i la carretera departamental queda totalment inaccessible.
\nAmb tots els camps totalment destru\u00efts, la vida di\u00e0ria dels lemenerencs esdev\u00e9 molt dif\u00edcil sobretot en aquest per\u00edode de guerra.
\nLes riuades van provocar danys considerables en tota la comarca del Vallespir per\u00f2 tamb\u00e9 a la Cerdanya i al Principat de Catalunya on van fer un total de 57 morts, la meitat dels quals (27)
\neren habitants dels Banys d\u2019Arles (Am\u00e9lie).<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\nLa BASSA DEL MOLI \u00e9s la bassa d\u2019un moli desaparegut a dia d\u2019avui com sis altres molins implantats en el poble tot al llarg del riu (La Molinera, Gusti del Moli, El Moli Nou, El Moli
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\nAquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nDe fet, del 16 al 18 d\u2019octubre del 1940, unes pluges incessants i violents associades a una tempesta de vent cauen sobre La Menera, tot el Rossell\u00f3, i m\u00e9s particularment sobre el
\nVALLESPIR.
\nEls rius es transformen en torrents i inunden la part baixa del poble. Una casa \u00e9s emportada, altres s\u00f3n inundades, enfangades, recobertes de pedres, de branques arrancades a la
\nmuntanya per efecte d\u2019esllavissades de terra. Els carrers queden esboldregats i l\u2019electricitat queda tallada durant sis mesos.
\nEl poble es retroba a\u00efllat de tot i la carretera departamental queda totalment inaccessible.
\nAmb tots els camps totalment destru\u00efts, la vida di\u00e0ria dels lemenerencs esdev\u00e9 molt dif\u00edcil sobretot en aquest per\u00edode de guerra.
\nLes riuades van provocar danys considerables en tota la comarca del Vallespir per\u00f2 tamb\u00e9 a la Cerdanya i al Principat de Catalunya on van fer un total de 57 morts, la meitat dels quals (27)
\neren habitants dels Banys d\u2019Arles (Am\u00e9lie).<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\n
<\/a>8. ELS MOLINS<\/h2>\nLa BASSA DEL MOLI \u00e9s la bassa d\u2019un moli desaparegut a dia d\u2019avui com sis altres molins implantats en el poble tot al llarg del riu (La Molinera, Gusti del Moli, El Moli Nou, El Moli
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\nAquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nde la Cabanya, El Moli del Pla del Boix, Moli del Manch\u00e9). Nom\u00e9s dues moles van poder ser recuperades. Han sigut reconvertides com a taules de p\u00edcnic en la zona de l\u2019estanyol actual.
\nLes mules transportaven les saques s\u00e8gol, forment, ordi i blat negre als molins que vorejaven l\u2019aigua…El moliner transformava la grana en farina i en conservava una part per la seva
\nfeina.
\nPosse\u00efa tamb\u00e9 camps que s\u2019escampaven en feixes mantingudes per parets de pedra seca.<\/div>\n
Aquesta terra dura de treballar fertilitzava gr\u00e0cies als fems dels porcs cuidats a cada casa, el que permetia el cultiu de les patates, de les mongetes, del blat de morro i de la coliflor,
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n
\naliments utilitzats di\u00e0riament per fer l\u2019ollada.
\nEls lemenerencs feien el pa en forns arrodonits a casa seva, ra\u00f3 per la qual mai hi ha hagut forner a La Menera.
\nL\u2019\u00faltim moli, el del Pla del Boix, va funcionar fins passada la segona guerra mundial.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\n
<\/a>9. EL PLA\u00c7OT<\/h2>\nAntigament un moli fou constru\u00eft en aquest lloc. Va deixar lloc en aquest edifici per poder-hi allotjar mines com tamb\u00e9 l\u2019edifici de la log\u00edstica.
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nAl 1932, la senyora De Thoisy (filla adoptiva de la senyora Veuve Fabre) va fer donaci\u00f3 del lloc a les monges de Sant Vicen\u00e7 de Paul per fer gaudir de vacances a les orfes. M\u00e9s endavant,
\nes va crear una col\u00f2nia de vacances per a noies.
\nAl 1939, durant la Retirada, aquesta instituci\u00f3 de caritat es va transformar en un dispensari i un lloc d\u2019acollida per centenars de refugiats.
\nL\u2019any seg\u00fcent, serien les noies de la Fundaci\u00f3 Van Der Burch, (situada al Nord de Fran\u00e7a: a Cambrai i Le Quesnoy) que hi farien estada, fugint de l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya.
\nUna vegada passats aquest traumes, l\u2019edifici retrob\u00e0 la seva funci\u00f3 de col\u00f2nia fins l\u2019any 1970.
\nAnys m\u00e9s tard, l\u2019ADPEP (Associaci\u00f3 Departamental dels Pupil\u00b7les de l\u2019Escola P\u00fablica), adquiria la propietat. Aquest organisme no podia encarregar-se del manteniment dels locals
\nper una ra\u00f3 de costos. Sota la impulsi\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 per a la Salvaguarda i l\u2019Enrenou de La Menera, el municipi compr\u00e0 aquest gran edifici.
\nAquesta associaci\u00f3 de llei 1901, nascuda l\u2019any 1985, per voluntat dels lemenerencs i amics, torna a donar vida a un lloc carregat d\u2019hist\u00f2ria durant quinze anys. (excursions guiades,
\nrestauraci\u00f3, acollida d\u2019excursionistes, classes verdes, edici\u00f3 de llibres, t\u00f3mboles i una multitud d\u2019animacions).
\nM\u00e9s recentment, l\u2019any 2019, es crea una nova associaci\u00f3, El Pla\u00e7ot al Cor (Pla\u00e7ot au Coeur).
\nT\u00e9 per finalitat i vocaci\u00f3 la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquesta immensa casa a fi de tornar a fer batejar el cor i l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Vallespir.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\n
<\/a>9 BIS LA RETIRADA 1939<\/h2>\nDespr\u00e9s de la caiguda de Barcelona, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil espanyola, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, milers de refugiats republicans espanyols passen la frontera
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nal Coll de Malrems, un dels principals passos cap a La Menera.
\nAquest poble de 350 \u00e0nimes va haver de gestionar, amb pocs mitjans, l\u2019arribada massiva de refugiats republicans espanyols, civils i soldats, dones, mainada, vells malalts i ferits que
\nfugien els franquistes.
\nLA RETIRADA esdev\u00e9 el terme d\u2019\u00fas que designa aquest exili massiu, brutal i desesperat durant l\u2019hivern glacial del 1939.
\nMolt r\u00e0pidament, les autoritats pol\u00edtiques franceses es declararien sorpreses i no tenien res de previst. Els elegits locals i la poblaci\u00f3 van fer el m\u00e0xim humanament i administrativament per
\npoder acollir i soc\u00f3rrer aquesta allau humana.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\n
<\/a>10. L\u2019EIXIDA<\/h2>\nA prop d\u2019aquesta volta de pedra que mena al gual damunt del riu Taix, es troba la casa m\u00e9s antiga del poble.
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nAquesta casa era probablement el primer hospital o m\u00e9s aviat un tipus d\u2019alberg destinat a rebre els viatgers necessitats de cures, d\u2019alimentaci\u00f3 o simplement de rep\u00f2s. Aquesta
\ninstituci\u00f3, mena de casa de caritat era gestionada pels Donats, particularment devots a una causa i sotmesos a una regla estricte sota l\u2019autoritat del seu Comanador.
\nA partir de 1378, la pres\u00e8ncia d\u2019aquest establiment port\u00e0 a la construcci\u00f3 de la primera esgl\u00e9sia de La Menera.
\nGr\u00e0cies a la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica privilegiada i a un acc\u00e9s f\u00e0cil des del Coll de Malrems (1131m), va cr\u00e9ixer un petit ve\u00efnat que esdevindria, anys m\u00e9s tard, el poble de La Menera.
\nL\u2019activitat minera i el desenvolupament de l\u2019agricultura li permetran expandir-se. M\u00e9s tard, els intercanvis de mercaderia complementaran la renda dels habitants .<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\n
<\/a>11. L\u2019ERA DE LA JOVE I EL PRESBITERI<\/h2>\nEn tota probabilitat, L\u2019Era de la Jove, era el lloc on es batien diferents cereals produ\u00efdes al poble. El gra destinat com a part del senyor o de l\u2019Estat, alimentava els molins situats a vora
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\ndel riu Lemenera. Al 1778, el conjunt d\u2019impostos pagats pels habitants de La Menera representava 332 lliures i 10 sols (aproximativament uns 2.700\u20ac).
\nEl presbiteri del poble va canviar de lloc i de propietari en diverses ocasions. El primer edifici transm\u00e8s a la fam\u00edlia Roca sota la Revoluci\u00f3 francesa va ser reclamat per la municipalitat al
\n1808. Aquesta demanda va quedar sense efecte.
\nCaldr\u00e0 esperar el 1812 per resoldre el problema de l\u2019allotjament del capell\u00e0. Aquell any, Michel Xicoy va donar al municipi una casa que esdevindria la casa de la rectoria situada a
\nl\u2019Era de la Jove. La decisi\u00f3 de reconstruir el presbiteri en la seva configuraci\u00f3 actual va ser presa l\u2019any 1813. L\u2019any 1814, el Senyor Noguer se la va adjudicar per la suma de dos-mil
\nseixanta-quatre francs.
\nAl 1906, els 23 hereters Xicoy van reivindicar la propietat de l\u2019edifici i van guanyar el judici el 4 de juliol del mateix any sota decisi\u00f3 del prefecte. M\u00e9s tard, el presbiteri tornaria a mans del
\nBisbat tot i v\u00e0ries demandes dels diferents equips municipals. Al final, l\u2019any 1978, el municipi adquiriria l\u2019edifici en un estat deplorable, insalubre i inhabitable.
\nL\u2019any 1984, el municipi el va transformar amb l\u2019habilitaci\u00f3 de 5 allotjaments.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\n
<\/a>12. LA FONT DE DALT<\/h2>\nDegut a les infiltracions d\u2019aigua, la galeria principal de l\u2019Hort d\u2019En Bourrec va necessitar la realitzaci\u00f3 d\u2019una excavaci\u00f3 d\u2019una galeria d\u2019evacuaci\u00f3 per facilitar el treball dels miners. \u00c9s
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nl\u2019aigua d\u2019aquesta galeria que raja permanentment en qualsevol temporada de l\u2019any.
\nL\u2019aigua transparent i fresca que raja d\u2019aquesta font fa feli\u00e7 l\u2019excursionista assedegat.
\nAl 1921, es va realitzar una xarxa per alimentar les boques de font que distribueixen els carrers de La Menera.
\nAquesta font va alimentar inicialment un rentador de pedra arreglat pel municipi seguint una llei del 1851 que obligava tots els pobles a construir aquest tipus d\u2019equipament.
\nAntigament, les bugaderes rentaven la roba el diumenge a la vora del riu. Es posaven a genolls en una mena de caixa a 3 bandes, davant d\u2019una pedra plata, ensabonaven i picaven la
\nroba amb un picador. Una vegada fet, esbandien la roba a la vora del riu.
\nAquest rentador va ser bastit i cobert durant la primera part del segle XX. Constitu\u00eft de dues basses de les quals una, m\u00e9s ampla, servia per rentar la roba bruta amb sab\u00f3 de Marsella amb
\nun picador de fusta i un raspall d\u2019agram. La segona bassa servia per esbandir la roba amb aigua clara i era el lloc \u00e0lgid de trobada social. Les bugaderes del poble s\u2019y retrobaven i
\naprofitaven per fer safareig, o sigui, parlar de la vida di\u00e0ria.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\n
<\/a>13. F\u00c0BRICA COSTE<\/h2>\nL\u2019espardenya era fabricada al Principat de Catalunya i feia part de la vestimenta catalana. Va fer l\u2019objecte de contraban amb la Catalunya del Nord fins al 1850, data en la qual es va instal\u00b7lar la
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nprimera f\u00e0brica a Sant Lloren\u00e7 de Cerdans. Aquesta activitat arrodonia la paga en els masos i llars dels voltants. Al 1880, un taller s\u2019instal\u00b7la a Serrallonga seguit d\u2019un altre a Prats de Moll\u00f3 al 1884.
\nL\u2019any 1889, Michel Xatard crea un primer taller de fabricaci\u00f3 d\u2019espardenyes a La Menera. Poc temps despr\u00e9s trasllada la seva producci\u00f3 a Ceret.
\nCal esperar l\u2019any 1892 per que els germans Coste obrin el seu taller d\u2019espardenyes. Quedaran associats fins al 1914. A l\u2019any 1911, el taller ja comptava aproximativament 200 empleats:
\n– 3 espardenyers, 3 obrers de taller, 48 homes i 50 dones que treballaven a casa, 20 joves, 20 jornalers i una seixantena de temporers.
\nEs pot entendre la import\u00e0ncia que tenia aquest taller en un poble de 540 habitants. El seu poder era encara m\u00e9s visible vist que tamb\u00e9 eren els amos de la \u00fanica adrogueria de La Menera.
\nLa notorietat dels Germans Coste era deguda a la producci\u00f3 d\u2019espardenyes de luxe. Fins i tot pretenien enviar cada any un parell de les seves espardenyes m\u00e9s boniques a la Reina d\u2019Anglaterra.
\nAl 1918, els germans Coste se separen. Jeanet es queda a La Menera, Jeanou s\u2019instal\u00b7la al Tec.
\nAl 1920, la baixada de vendes posa en dificultat el taller Coste i l\u2019amo decideix abaixar els salaris de 20%. Aquesta decisi\u00f3 tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la creaci\u00f3, al 1921, de la Uni\u00f3 Obrera per part
\ndels empleats que refusaven aquesta mesura.
\nM\u00e9s tard, el fill de Jeanet, Michel Coste agafa la direcci\u00f3 de l\u2019empresa i adopta una actitud m\u00e9s social de cara al seu personal. Michel Coste dirigiria l\u2019empresa fins al 1968, any en el qual
\nl\u2019activitat de la Societat cessa definitivament.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\n
<\/a>14. L\u2019HOSPITAL DELS POBRES<\/h2>\nLa creu situada al llindar d\u2019aquesta casa testimonia segurament de l\u2019exist\u00e8ncia del que ha pogut ser el segon hospital dels pobres constru\u00eft a La Menera.
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nEl primer establiment d\u2019aquest tipus era anterior a la construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia que va ser erigida a finals del segle XIV. A partir del segle XII, es troba rastre d\u2019hospitals medievals en el
\nterritori.
\nAquesta casa de caritats \u00e9s una reconstrucci\u00f3 tal i com ho indica la data de 1686 esculpida sobre el front\u00f3. Es tracta d\u2019una creu similar a la de l\u2019Ordre de Malta gravada al segle XIV
\nsobre la paret de l\u2019Hospital de Sant Joan de Perpiny\u00e0 fundat l\u2019any 1116. Aquesta creu apareix tamb\u00e9 sobre el pit dels religiosos que s\u2019encarregaven de l\u2019Hospital de Sant Joan.
\nS\u2019ha de pensar que La Menera se situa geogr\u00e0ficament en un lloc de pas i d\u2019intercanvi entre les vessants Nord i Sud del Coll de Malrems. A la edat mitjana, totes aquestes terres formaven
\npart dels comtats catalans.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\n
<\/a>15. L\u2019ESGL\u00c9SIA SANT SALVADOR<\/h2>\nLa construcci\u00f3 d\u2019aquest edifici de culte comen\u00e7a l\u2019any 1378 com ho indica la inscripci\u00f3 esculpida sobre el pilar dret del portal d\u2019entrada: \u201cAnno Domini MCCCLXXVIII fut
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\nAmb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nprincipium ecclesia\u201d. A la mateixa \u00e8poca, una menci\u00f3 atesta de la pres\u00e8ncia d\u2019un cementiri situat a la dreta de la nau.
\nA l\u2019origen, es tractava d\u2019una petita capella rural i modesta de 12 metres per 5, d\u2019estil rom\u00e0nic i depen\u00e9n de la parr\u00f2quia de Santa Maria de Serrallonga.
\nDedicada a Sant Salvador, vocable rar, s\u00edmbol de la Transfiguraci\u00f3 de D\u00e9u. La seva edificaci\u00f3 podria ser lligada a la fundaci\u00f3 quasi contempor\u00e0nia de l\u2019hospital dels pobres situat a
\nproximitat.
\nUn sacerdot hi va residir a partir de 1722 i l\u2019esgl\u00e9sia va esdevenir una parr\u00f2quia aut\u00f2noma a partir de 1723, testimoniatge de la import\u00e0ncia que havia adquirit l\u2019antic ve\u00efnat de La
\nMenera.
\nL\u2019esgl\u00e9sia va ser transformada al 1745, sigui per una ra\u00f3 del creixement de la poblaci\u00f3 com de la degradaci\u00f3 del seu estat general. La seva abs\u00eddia semi circular va desapar\u00e8ixer per
\npermetre la construcci\u00f3 d\u2019un campanar de torra quadrangular. El santuari, adquireix una forma rectangular, el que permet instal\u00b7lar-hi un retaule d\u2019estil barroc. L\u2019edifici s\u2019enriqueix
\ntamb\u00e9 de retaules laterals.
\nEl seu estat deteriorat exigiria una deliberaci\u00f3 del consell municipal del 20 de gener de 1820.<\/div>\n
Amb el creixement de la seva poblaci\u00f3, la talla de l\u2019edifici quedava petita pels 712 habitants.
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n
\nLes obres van ser acabades al 1827. Actualment, mant\u00e9 aquesta configuraci\u00f3.
\nL\u2019\u00faltim sacerdot a haver exercit va ser Joseph Oro-Bach fins la seva mort a l\u2019any 1936.<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\n
<\/a>16. LA PLA\u00c7A MAJOR<\/h2>\nBen proporcionada i de forma quadrada. La paret del fondo ha guardat els anells de ferro en els quals el traginer estacava les mules que anaven a beure a la font, l\u2019antic abeurador…
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\nV\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n<\/div>\nSumari<\/a><\/div>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading
\nA la llargada de la paret curta, un banc de pedra similar als PEDRIS, situat a banda i banda de l\u2019entrada de v\u00e0ries cases de poble…\u00fatils pel descans o les trobades…i el treball de les
\nespardenyeres.
\nBen plantat, al centre, seu EL PL\u00c0TAN, segurament plantat l\u20191 de novembre de 1830.<\/div>\n
V\u00e0ries festes van tenir lloc en aquesta pla\u00e7a per celebrar la carta constitucional signada per
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n
\nLouis-philippe. Acordava el poder legislatiu i alguns drets al poble. S\u2019hi va organitzar tamb\u00e9 una cursa de braus. Un fet excepcional per l\u2019\u00e8poca per\u00f2 que testimonia d\u2019un gran moment
\npopular.
\nAltres manifestacions se celebren sobre aquesta pla\u00e7a com ara la FESTA MAJOR gr\u00e0cies a la din\u00e0mica del Comit\u00e8 de Festes, un esdeveniment que t\u00e9 lloc des de fa m\u00e9s de cinquanta anys.
\nA davant d\u2019ell, hi apareixen les escales majestuoses de l\u2019esgl\u00e9sia Sant Salvador. Sobre aquestes escaleres, de pedra picada, on, des de sempre, i en particular, entre les dues guerres, es
\nretrobaven els lemanerencs de la F\u00e0brica Coste i de la Uni\u00f3 que venien a fer l\u2019hora i aprofitar d\u2019un moment de descans. Parlaven amb passi\u00f3 del temps, de la pol\u00edtica, de la vida del poble,
\nabans de ser cridats a la feina pel rellotge del campanar.
\nFoto: Una antiga foto dels homes sobre les escalereres de l\u2019esgl\u00e9sia o homes i dones durant la celebraci\u00f3 de festes…<\/div>\n
<\/div>\n
Sumari<\/a><\/div>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Versio Catala Version Fran\u00e7aise English Version SUMARI 1- La Menera- El poble situat m\u00e9s al Sud de l\u2019Estat franc\u00e8s 2- Les Mines 3- Ajuntament-Escola- Correus 4- Oficis i Comer\u00e7os \u00e0ntics 5- La Uni\u00f3 6- El Centro 7- El Pont… Continue Reading