Versió Català
Version Française
SUMARI
1- Capella de Santa Christina
2- Torres de Cabrenç
3- El Coll de les Falgueres i marcador de límit 522
4- Camí del punt més al sud de la França continental (puig de Coma Negra)
5- Places carboneres
6- Balmes d’Uja
7- Camp del Roc
8- Sant Aniol d’Aguja
9- Talaixà
10- Mirador Talaixà
11- Mirador de l’Alta Garrotxa
12- Pas dels Lliberals o Grau d’Escales
13- Pont Romà o Pont d’Oix
14- Poble d’Oix
15- El Peirer
16- Església de Sant Andreu de Bestracà – Runes del castell de Sant Julià
17- El Riberal de Beget
18- Església de Sant Cristòfol de Beget
19- Mirador del Grau
20- Oratori de Can França o de Sant Antoni
21- Coll de Malrem , marcador de limit 521
22- Salt del Auguet
23- Pla de la Coma, Retirada
24- Mines de Brosser – Micromuseu à La Menera
25- Església Sant Salvador de La Menera
26- Poble de La Menera
La Menera és una població situada al sud del departament dels Pirineus Orientals, a la regió d’Occitània.
Té la particularitat de ser el municipi el més meridional, el més al sud de França continental.
1. Capella de Santa Christina
Trobem presència documentada d’aquesta capella al segle XII en un document testamentari que demostra que un capellà hi oficiava a temps complet.
No obstant, el seu origen seria més aviat del segle XI. En aquella època es justificava la presència de la capella perquè hi havia moltes masies, entre les quals Cal Batlle en devia ser la més important.
Cada any, el 8 de maig, hi havia un aplec amb benedicció de pans.
2. Torres de Cabrenç (Punt històric)
Cabrenç (cabra), és el símbol del compte Oliba I de Cerdanya-Besalú (Oliva Cabreta) que va
construir el primer castell l’any 990.
A 1.326 m, trobem en aquest massís rocallós, tres ruïnes feudals:
- La torre de senyals que avisava a les altres torres (torre del Mir, torre de Batera, …) si hi
havia assaltants eventuals. - La torre mitjana, torre de defensa.
- El castell nou, del segle XIV, rodejat de muralles amb la seva capella de Sant Miquel
3. El Coll de les Falgueres – i marcador de límit 522 (Punt natural i cultural)
La frontera entre França i Espanya té 656,3 km.
Entre el 1853 i el 1868 es van posar 602 fites entre l’Atlàntic i el Mediterrani.
Al terme del municipi de La Menera hi ha dues fites de granit rosat:
- La fita 521, al Coll de Malrem (1131m).
- La fita 522, al Coll de les Falgueres (1139m)
Aquests colls separen les valls i uneixen els homes
4. Camí del punt més al sud de la França continental (puig de Comanegra) (Punt de vista i natural)
La Baga de Bordellat està dominada pel Puig del Comanegra de 1550m. En aquest massís hi ha el punt més al sud de la França continental (42º19 ́59″ N, 2º31 ́58″ S).
Per anar a la Baga es pot entrar pel Coll de Malrem (fita 521) i pel Coll de les Falgueres (fita 522).
5. Places carboneres (Punt natural i històric)
En aquests boscos hi havia moltes clarianes que els carboners aprofitaven per construir-hi les piles carboneres.
Eren piles de llenya de la zona, cobertes de terra.
Després d’haver fet foc a la pila carbonera, al cap d’una setmana de combustió, tenien el carbó apunt per utilitzar-lo.
6. Balmes d’Uja (Punt natural)
Grutes situades a la Vall d’Uja (torrent que baixa de Sant Aniol). Aquestes cavitats es van formar arran del despreniment de roques d’una morrena (acumulació glacial) desplaçades per una glacera del primer període glacial.
Les balmes o baumes són un element característic de la geografia de l’Alta Garrotxa. Aquestes cavitats dins la roca de les cingleres, tot i ser més obertes i menys profundes que les coves, s’han aprofitat al llarg dels segles per fer d’aixopluc de pastors, excursionistes, amagatalls de trabucaires o contrabandistes i, en alguns casos, per bastir-hi corrals pel bestiar i possiblement, antigament, habitatges.
Sota les Balmes d’Uja s’entreveu l’ermita de Sant Aniol d’Aguja.
7. Camp del Roc (Punt històric)
Des d’aquest pla sota els pics de Sant Marc i de les Bruixes s’entreveuen en les fondàries l’esglèsia de Sant Julià de Ribelles.
A principi del segle XX al veinat de Ribelles encara hi vivien uns 145 habitants repartits en prop de trenta cases, masos i molins dispersos, avui tots deshabitats.
Ribelles pertanyia antigament al municipi de Bassegoda abans que aquests dos nuclis siguin agregats a Albanyà.
8. Sant Aniol d’Aguja (Punt natural i cultura (punt de vista))
Monestir benedictí de Montagut i Oix, fundat l’any 859.
L’església romànica data del segle XI.A prop tenim un dels congosts més bonics del Pirineu, (7 salts, entre ells el Salt del Brull, i cascades).
A l’ermita de Sant Aniol d’Aguja se celebra el tradicional Aplec de Sant Aniol, també anomenat “Aplec dels francesos” on cada any es reuneixen els habitants d’ambdues bandes.
L’antiga rectoria esdevé un refugi d’excursionistes.
9. Talaixà(Punt natural i cultural)
Talaixà és un petit nucli de població amb origen del segle IX.
En destaca l’església romànica de Sant Martí, del segle X.
El Coll de Talaixà fou un punt estratègic en el control del contraban.
D’aquí edificacions com la Casilla, on hi havia la caserna dels carrabiners, o la Canova, que feia d’hostal.
Al voltant de l’any 1970, Talaixà quedà abandonat.
Als anys 80 va aparèixer un personatge peculiar, conegut popularment com “En Rodri”, per donar un nou impuls a aquest indret.
En Rodri va cedir la propietat de la Canova al Centre Excursionista d’Olot per construir-hi un refugi excursionista, “la Casa de Talaixà”.
10. Mirador Talaixà(Punt paisatgístic)
Talaixà es troba situat en un coll amb unes vistes privilegiades a Bassegoda i a la vall de Riu i de Sant Aniol.
11. Mirador de l’Alta Garrotxa
Magnífiques vistes panoràmiques a la serralada del Ferran, de Bestracà i a la vall d’Oix.
12. Pas dels Lliberals o Grau d’Escales
La riera de Beget es va obrir pas entre la serra de Bestrecà (Cresta del Gall) i els cingles de Ferran, formant un estret encinglerat, esquerp, feréstec i impracticable.
Per salvar aquest pas s’hi va construir el Grau d’Escales, conegut també com a Grau Vell o Pas dels Lliberals.
És un tram de camí enllosat i amb barana de pedra, bastit sobre una paret de pedra que féu possible el pas per aquest estret abans que s’hi construís -a l’altra banda de la riera- la carretera que va a Hortmoier.
El nom de Pas dels Lliberals recorda la mala fi que tingueren els voluntaris lliberals que, durant la primera guerra carlina, van ser estimbats en aquest punt.
13. Pont Romà o Pont d’Oix
D’origen medieval, actualment està ben conservat gràcies a la restauració feta pels Amics de l’Alta Garrotxa l’any 1991.
Té un arc principal de mig punt i un arc secundari molt més petit.
Era de gran importància per travessar la riera quan baixava plena, perquè permetia agafar el camí a Pruneres o a Castellfollit de la Roca.
A prop del pont hi ha un cartell que diu: “Pont medieval que, segons diu la llegenda, utilitzava el senyor de la Quera de Talaixà, el baró, per fer ús del dret de cuixa a donzelles del veïnat de Santa Bàrbara de Pruneres.”
14. Poble d’Oix(Punt històric i cultural)
Oix té una antiguitat venerable i comprovada, com ho demostra un document de l’any 977, sota el nom d’”Ovoxo”
El poble d’Oix havia estat independent fins a l’any 1972, quan va ser annexat al municipi de Montagut.
Els seus edificis més remarcables són:
-
- L’església parroquial de Sant Llorenç, citada ja el 937 però molt modificada des d’aleshores
- El Castell d’Oix, casa fortificada construïda el segle XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà, reconstruït al segle XX
- El Pont Romà.
15. El Peirer (Punt cultural i paisatgístic)
Gran casa pairal en un indret privilegiat, a la falda de la muntanya de Bestracà, a l’oest del terme municipal de Camprodon (Ripollès), però només a un kilòmetre del poble d’Oix, dominant tota la vall d’Oix i les vistes sobre la cresta de Ferran i el Bassegoda.
El mas, preciós, es caracteritza per la galeria de la seva façana principal, formada per sis arcs, que li confereixen un aspecte majestuós.
La casa actual és del segle XVIII, però és una antiga pagesia que ja consta documentalment l’any 1175, quan l’abat Bernat del monestir de Sant Pere de Camprodon en feu donació a Pere Pujolar.
El Peirer va disposar d’una grandiosa biblioteca, així com d’una capella particular, ambdues destruïdes l’any 1936, en època de la guerra civil.
16. Església de Sant Andreu de Bestracà – Runes del castell de Sant Julià (Punt històric i cultural)
Ermita romànica documentada ja l’any 977, tot i que l’edifici actual és del segle XII. Va ser restaurada els anys 1964 pel Bisbat i el 1982 per l’associació Amics de l’Alta Garrotxa.
D’una sola nau de volta apuntada i absis semicircular, coberts amb lloses de pedra. Té un campanar d’espadanya inacabat, cosa que li confereix certa originalitat.
Molt a prop del cim del Puig de Bestracà, hi ha les restes del Castell de Bestracà i de l’església de Sant Julià.
L’estat actual del castell i l’església és de ruïna. Tan sols són visibles les parts baixes d’alguns dels seus murs.
El castell possiblement fou bastit durant el segle XI. Sorprèn que en aquest niu d’àligues, aspre, s’hi arribés construir un castell i s’habités fins al segle XV.
17. El Riberal de Beget (Punt natural i paisatgístic)
La riera de Beget transcorre entre muntanyes que es toquen, però al Riberal el paisatge s’obre una mica.
El petit pla vora la riera permet els camps de conreu de major extensió de la contrada, envoltats d’interessants cases de pagès com Can Batlle, la Codina i la Farga.
18. Església de Sant Cristòfol de Beget (Punt històric i cultural)
Construïda a la segona meitat del segle XII, és un dels exemplars del romànic català més bells de les comarques pirinenques.
La torre del campanar, de quatre pisos, és un magnífic exemplar de romànic llombard.
L’interior està ple de retaules barrocs del segle XVIII. En destaca la famosa Majestat de Beget, talla romànica del segle XII, de grans dimensions.
Durant la guerra civil espanyola el temple va ser protegit pels mateixos veïns, que s’oposaren a la seva profanació i destrucció i d’aquesta manera ens ha arribat intacte el seu valuós patrimoni.
19. Mirador del Grau (Punt paisatgístic)
El pas rocós del Grau ofereix precioses vistes del poble de Beget, la seva vall i les muntanyes de l’Alta Garrotxa.
20. Oratori de Can França o de Sant Antoni
L’oratori de Sant Antoni de Pàdua de can França està situat al coll de Golofreu.
Malmès durant la guerra civil espanyola, la reconstrucció de l’oratori va ser beneïda l’any 2002.
Antigament a l’oratori, a més de la imatge de Sant Antoni, també hi havia la del màrtir Sant Sebastià.
21. Coll de Malrem , marcador de limit 521 (Punt natural i històric)
La història del Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659, i el del tercer Tractat de Baiona, signat el 1866, van delimitar una frontera entre els nostres dos països.
Va ser després d’aquest últim tractat quan es van posar les fites, entre elles la 521 al coll de Malrem.
El traçat de la frontera entre França i Espanya en territori català es va materialitzar amb 232 fites.
Des del coll de Malrem es poden admirar paisatges esplèndids, la cadena dels Pirineus i una roca característica, el Roc del Tabal (1.367 m).
22. Salt del Auguet (Punt natural)
Aquest lloc rocallós, modelat durant molts segles pel cabal d’una font situada damunt del camí, porta el cognom d’un habitant del poble de La Menera.
S’explica que, tornant de la Catalunya sud, el senyor Auguet va caure en un barranc i, miraculosament, només va patir rascades.
Tot es va acabar bé i la gent de La Menera va posar el seu cognom a aquest pas.
23. Pla de la Coma, Retirada (Punt històric)
El febrer de 1939, fugint dels bombardejos de les tropes franquistes, milers de republicans
espanyols i catalans van emprendre el camí de l’exili a França passant pel coll de Malrem.
Es varen reagrupar al pla de la Coma abans de baixar al poble de La Menera, on van poder ser rebuts per l’hospitalitat de la gent d’allà, abans que l’exèrcit francès els portés als Camps de les platges roselloneses (Argelès, …)
24. Mines de Brosser – Micromuseu à La Menera (Punt històric)
Aquest micromuseu de la mina recorda el passat miner del poble. És per aquesta activitat
minera que el poble de La Menera es diu així.
A l’esquerra del micromuseu, un plànol indica els diferents punts d’interès històrics que el visitant podrà descobrir caminant pels carrers del poble.
Al nivell de micromuseu, descarregueu el Qr-code de la ruta històrica pels carrers del poble de La Menera.
25. Església Sant Salvador de La Menera (Punt cultural)
L’església romànica de Sant Salvador domina la plaça major des del cim dels 10 esglaons de « l’Escaler » símbol de convivència i punt de trobada dels vilatans.
La portalada, amb un forrellat primitiu de ferro forjat amb un cap de drac, dóna accés a la nau única, iniciada l’any 1378.
L’any 1723 la parròquia es va independitzar de la de Serrallonga i es va construir el campanar quadrangular amb pedra roja.
26. Poble de La Menera
Ruta històrica pels carrers del poble, sortida i indicacions a nivell del micromuseu, davant de l’ajuntament.